Recerques ICA

Viatge al barri d’Icària. El patrimoni viscut d’un passat industrial arxivat

El barri d’Icària és el nom adjudicat a l’enclavament majoritàriament fabril localitzat en el sector avui ocupat per la Vila Olímpica abans de la gran reforma urbanística que coneix Barcelona arran dels Jocs Olímpics de 1992. Per impulsar la terciarització del districte, és a dir, la refuncionalització d’un sector industrial a un d’ús residencial, oci i comerç, es van enderrocar totes les instal·lacions preexistents i es va desallotjar la població obrera que hi habitava.

Tot el que configurava el conjunt fabril va ser inventariat, amb l’objectiu de registrar l’existència d’un districte de certa importància patrimonial per la presència d’una variada mostra d’arquitectura industrial. El barri d’Icària va quedar reduït al llenguatge tècnic utilitzat a les fitxes de l’aixecament realitzat, com a reflex d’una documentació orientada a detallar aspectes constructius per complet desvinculats de les formes barrials de sociabilitat preexistents. Aquesta documentació forma part de l’Estudi històrico-arquitectònic del sector Avinguda Icària- Passeig Carles I que actualment es troba al Centre de Documentació del Servei d`Arqueologia del Institut de Cultura de Barcelona i en l’Arxiu de Sant Martí. Aquest estudi està conformat per sis volums on es despleguen les característiques arquitectòniques dels edificis enderrocats, a més a més d’una cronologia sobre la seva configuració com a sector industrial, així com fragments d’entrevistes realitzades als veïns desallotjats i a empresaris.

Tot i que l’esmentat estudi no en fa referència, la demolició del barri d’Icària va implicar  l’exili a l’oblit del barri obrer que formava part del conjunt urbà, de tal forma que invisibilitzava l’existència històrica de la població que va ser desplaçada. Ni tan sols van sobreviure els edificis i peces que van ser catalogats com a patrimoni industrial pels especialistes que van realitzar l’aixecament del sector previament a la seva destrucció. En aquest sentit, l’estudi arxivat no va tenir cap incidència en els criteris urbanístics de la intervenció.

No obstant això, l’abast d’aquesta violència urbanística no ha aconseguit eradicar les memòries conservades com a patrimoni al mateix temps individual i coral, just el que  aquesta recerca pretén posar en valor. Recollir el testimoni dels que foren veïns del barri d’Icària, com els autèntics protagonistes de la seva pròpia història, restitueix una part fonamental del passat popular de la ciutat que va ser considerada irrellevant pels promotors de la Vila Olímpica.

Així doncs, aquesta investigació va indagar les formes de vida social que van ser distintives del barri d’Icària, i que van ser desarticulades després del desallotjament, és a dir, que rescata un patimoni viscut que es resisteix a desaparèixer, però que inevitablement s’extingirà amb la memòria dels seus detentors. Amb això, i més enllà, es vol contribuir, a partir d’aquest exemple concret, a una reflexió a propòsit de quin és el preu social de les grans transformacions urbanístiques.

Arxius relacionats

Documental Viatge al barri d’Icària. El patrimoni viscut d’un passat industrial arxivat

El barri d’Icària és el nom adjudicat al sector industrial que fou enderrocat als anys vuitanta per concretar part de la reforma urbanística de Barcelona com a seu de les olimpíades del 1992. Les edificacions van ser inventariades per arxivar una mostra del patrimoni arquitectònic industrial. Aquesta buidatge del territori per la construcció de la Vila Olímpica va significar la desarticulació de les formes de sociabilitat d’un barri, les quals han estat reconstruïdes a través de la memòria que els seus habitants conserven com a patrimoni personal.


Article Viatge al barri d’Icària. Autora: María Gabriela Navas Perrone. Publicat a la Revista d’Etnologia de Catalunya, num. 43 (2018), pàg.258-271.