Recerques ICA

Obrir els ulls. Els processos de presa de consciència sota el tardofranquisme (1966-1977)

El projecte s’ha centrat en la concepció històrica -la del nostre propi avatar com a poble sota la dictadura- d’un concepte recurrentment utilitzat per referir-se al component subjectiu de la implicació en lluites socials: la presa de consciència. Per a les ideologies revolucionàries, la presa de consciència és alliberament de l’alienació, és a dir, la captació clara de les relacions d’antagonisme que les classes populars i els seus interessos i necessitats mantenen amb les classes dominants i els seus interessos. La presa de consciència política, per tant, no és psicològica, sinó que consisteix en la percepció que el subjecte arriba a la seva condició última d’objecte d’una totalitat que el supera, el determina i el sotmet. La voluntat d’aquesta recerca ha consistit, precisament, en aprofundir l’estudi i la comprensió d’aquest canvi vital, gradual o sobtat, que implicà, en condicions de clandestinitat i persecució, la presa de consciència política i de classe.
En tots dos casos es produeix una visió aclaridora que canvia d’una manera gradual, però també com una mena de descàrrega, que fa de qui ha entès la veritable naturalesa de la realitat viscuda, una altra persona. L’objectiu de partida ha estat, per tant, atendre no tant l’activitat clandestina de partits i sindicats d’esquerres durant el franquisme -àmpliament abordada per una vasta línia de recerques sobre relats de vida militant-, sinó aquest procés previ, esgraonat o violent, que porta del conformisme i la resignació al compromís i la lluita contra la dictadura.

Arxius relacionats

Seminari “Lluites secretes. Vides clandestines sota el tardofranquisme (1965-1977)” celebrat el 14 de desembre de 2020.