Recerques ICA

LLUITES SECRETES. La cultura de la clandestinitat a Catalunya (1939-1977)

Aquesta recerca aspira a reconstruir les formes que adoptà la lluita clandestina a Catalunya en contextos urbans durant el període franquista, és a dir les tècniques d’ocultació que permeteren als resistents antifeixistes preparar i dur a terme la seva activitat combativa a la ciutat, a redós de la vigilància de la policia i els seus col.laboradors. La investigació consistirà a recollir testimonis personals i compilar documents sobre les normes de seguretat que possibilitaven als activistes antifranquistes passar desapercebuts, les estratègies de dissimulació que facilitaven una invisibilització de la qual depenia la seva seguretat. La manca d’observació d’aquests principis de secretisme i discreció podia implicar la detenció, la tortura, àdhuc la mort i, el que podia ser fins i tot pitjor, la posada en perill de persones i xarxes senseres de resistència. A l’ombra d’una vida quotidiana sobre manera controlada pels mecanismes de vigilància policiaca i sotmesa a la fiscalització política i ideològica del regim franquista, es desenvolupava un món paral.lel de moviments, encontres i actuacions la preparació i l’execució dels quals demanava la màxima reserva. Conèixer aquest univers secret, la seva cultura –és a dir les seves formes de donar-se, les tecnologies que li eren pròpies–, com a expresió històrica concreta de la tendència de les ciutats a esdevenir escenaris privilegitats per la rebel.lia, és l’objectiu d’aquesta investigació.

La recerca adopta com a referents dues línies teòriques. D’una banda, la derivada dels enfocaments derivats de les teories del secret –Simmel, Jamin…– i de l’interaccionisme simbòlic –Goffman, Cicourel, Sacks, etc.–, relatius a les tècniques mitjançant les quals les persones estigmatitzables per causa d’identitats o conductes considerades inacceptables des de les diferents instàncies de control social, procuren mantenir en secret el seu estigma, és a dir, el tret o la marca que l’entorn social en el qual es mouen classifica en qualitat de reprovable o punible. Aquí es prenen en compte estudis sobre pràctiques de detecció, fiscalització i dissimulació relatives a identitats i conductes estigmatizables, de la de persones amb característiques físiques o ètniques mal considerades, però no directament visibles, fins a comportaments il·legals o il·legítims que cal amagar del coneixement aliè, en un ventall que abraça del delinqüent que intenta sortejar la vigilància policíaca fins al cònjuge que es preocupa que les seves infidelitats matrimonials no transcendeixin.

L’altra línia de recerca s’emparenta amb les recerques històriques que han atès la persecució contra grups humans considerats indesitjables i la manera com aquest han fet front l’assetjament del qual eren víctimes. Com és sabut, l’estigmatització és un fenomen que té lloc allà on un grup humà minoritari és acusat per la majoria i/o per l’Estat de ser culpable de les desgràcies que afecten o podrien afectar la societat. Al darrere hi ha la idea que l’expulsió, l’enclaustrament, la desactivació o l’eliminació física del grup comportarà una millora en les condicions de vida de la societat. Aquest principi de causalitat basat en la culpabilització d’algú es va expressar, al llarg de la història d’Europa, a través dels atacs contra certes minories, a les quals s’atribuïa una activitat conspiradora. Aquesta recurrència, al llarg dels segles, de la idea fixa de delatar i castigar individus o organitzacions perverses ha permès qualificar la societat europea d’autèntica “societat persecutòria” (Moore), i, la seva història, d’ “història policíaca” (Poliakov), preocupada fins a l’obsessió per descobrir els causants del mal social i a acusar-los de ser agents al servei de potències satàniques o malvades. La característica fonamental de l’objecte d’estigmatització –que el diferencia d’altres formes d’exclusió, com el racisme o la xenofòbia– és que l’extrema perillositat atribuïda als enemics socials contrasta amb la seva invisibilitat. La dificultat d’identificar els agents d’un grup demonitzat fa que les seves activitats perverses produeixin més inquietud i suscitin una activitat persecutòria intensa i obsessiva.

En aquest sentit, es considera que els arguments propagandístics i les formes d’empaitament adreçats des del franquisme contra els seus opositors imitaven i reproduïen les formes de desqualificació i persecució adreçades en altres moments històrics i en altres indrets contra altres grups considerats conspiratius a favor del dany, la destrucció o el sotmetiment de la societat. En aquest cas, la persecució contra maçons, republicans, comunistes, anarquistes, catalanistes i altres modalitats d’oposició al règim franquista els presentava i atacava com les expressions d’una voluntat diabòlica exercida des del secret, a la manera com s’havia imaginat que feien els heretges medievals, les bruixes, els homosexuals, els jueus, els jesuïtes i tots els grups humans –reals o imaginaris– acusats en un moment donat d’estar al servei de –o bé directament, encarnar– potències malignes.

Arxius relacionats

Veure Pràctiques i tècniques de la clandestinitat a Catalunya. Lluites secretes II (1939-1977)

Publicacions

Tesi doctoral. Un objeto jubiloso con gusanos en el centro. Clandestinidad, secreto público y labor de lo negativo en la lucha antifranquista en Catalunya (1939-1977). Autor: Jofre Padullés. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2017. http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/112985

Llibre Lluites secretes. Testimonis de la clandestinitat antifranquista. Autors; Manuel Delgado, Jofre Padullés, Gerard Horta. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2014.

Capítol de llibre La toma de conciencia como proceso de conversión. Sobre los relatos de incorporación a la militancia comunista bajo el franquismo (1965-1977). Autor. Manuel Delgado. Pubublicat a Jesús Contreras, Joan J. Pujadas, Jordi Roca Girona, editors, Pels camins de l’etnografia: Un homenatge a Joan Prat, p. 91-98. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili, 2014, pàg. 91-98.
https://www.academia.edu/37276127/La_toma_de_conciencia_como_proceso_de_conversi%C3%B3n_Sobre_los_relatos_de_incorporaci%C3%B3n_a_la_militancia_comunista_bajo_el_franquismo_1965-1977

Article: La vida secreta de Miquel Izard. Autor: Manuel Delgado. Publicat al Boletín Americanista, 61 (2010), pàg. 63-80.
https://revistes.ub.edu/index.php/BoletinAmericanista/article/view/13239/16576

Capítol de llibre: Pròleg. Autor: Jofre Padullés. Publicat a Lògiques del secret. La cultura de la clandestinitat a la comarca del Bages (1946-1977). Manresa: Centre d’Estudis del Bages, 2009.