Recerques ICA

Les fogueres de Sant Joan i la cultura popular infantil de carrer a Barcelona

La recerca ha procurat desvetllar alguna de les claus del procés de desaparició de les fogueres de la Nit de Sant Joan a Barcelona, en ordre a aprofundir en el coneixement històric i a posar en valor la que potser és la més massiva i generalitzada celebració festiva que coneix la capital catalana, la que més persones mobilitza i l’única que implica la totalitat de la trama urbana, de tal manera que no quedà un sols racó de la ciutat que no es vegi afectat per la declaració de l’estat d’excepció festiu. Ho fa considerant que la desaparició d’aquest element que fos fonamental de les revetlles d’estiu a la ciutat no pot explicar-se sense tenir en compte la dissolució del sistema de representació i acció que el feia possible i necessari, i és en aquest sentit que han de ser llegides com l’expressió de formes d’apropiació col·lectiva de l’espai públic que van ser indestriables de la sociabilitat de barri i, en concret, del paper que hi jugaven les colles de nens, que trobaven en l’espai que s’obria entre la casa i el col·legi un marc per a una certa experiència de llibertat, autonomia i creativitat. L’objectiu de la recerca ha estat obtenir i analitzar testimonis sobre el complex cerimonial que comprometia les societats infantils en la recollida de fusta i en el muntatge i encesa dels focs la vigília del 24 de juny –homes i dones que van viure la seva preadolescència en diferents barris de Barcelona en les dècades de 1950, 1960 i 1970–, amb la voluntat de vindicar també aquella vida social dels vailets al carrer, de la qual l’organització de les fogueres eren tan sols un dels seus moments culminants.

Arxius relacionats

Marta Contijoch i Helena Fabré Nadal (editores), La ciutat de les fogueres. Els focs de Sant Joan i la cultura popular infantil de carrer a Barcelona, Pol·len, Barcelona, 2017

“Vet […] la Nit de Sant Joan, un espai de temps breu i intens, de memòria compartida d’una gent que era menuda, als anys seixanta del segle passat, en una Barcelona de postguerra. D’aquella gent menuda que campava lliure pels carrers dels barris de la ciutat se’n solia dir la canalla. D’aquella nit de llibertat idealitzada se n’han fet cançons, se n’han escrit versos i obres de teatre musical, elevant aquell moment festiu a la categoria del mite. Dels mites se’n diu que estableixen models de comportament que reprodueixen les condicions de vida d’un passat imaginat que se sol considerar ideal, allò que alguns pobles anomenen el temps dels somnis” (Del pròleg de Josep Fornés).

La ciutat de les fogueres és una reconstrucció, a partir de la memòria col·lectiva, d’una generació que el propi carrer va ensenyar i fer créixer. Els diferents testimonis que l’han fet possible, són, inevitablement, una impugnació a un present que nega el carrer a la canalla. Les diferents veus recollides a continuació han estat confiades a un equip de 13 persones que es va dedicar a reconstruir l’antiga celebració de les fogueres de Sant Joan a Barcelona. En aquest moment, es va fer evident que les vivències al carrer descrites pels diferents testimonis, anaven molt més enllà de la nit del 23 de juny. (Text de la contraportada).

https://pol-len.cat/llibres/la-ciutat-de-les-fogueres/