Recerques ICA

La religiositat morabita entre els treballadors informals d’origen senegalès a Barcelona. El cas dels modou-modou o manters

El projecte es proposa explicar l’articulació entre una determinada ideologia religiosa –el tipus d’Islam sufí practicat en alguns països d’Àfrica Occidental, entre ells Senegal-, així com de l’organització de què es dota per agrupar els seus seguidors en contextos urbans –les da’aires-, y les dinàmiques d’assentament a Barcelona del col·lectiu de modou-modou en la seva activitat quotidiana com a “manters”, en particular les seves formes de resistència a l’assetjament legal, policial, mediàtic i social que pateixen com a conseqüència de l’activitat de la majoria d’ells en la venda ambulant informal, també coneguda com a top manta. Aquesta recerca es planteja desdoblada en dos escenaris –Barcelona i Ziguinchor, a la Baixa Casamance, Senegal- per contemplar sincrònicament, també en el context de la societat d’origen, l’activitat de les dues confraries principals al país –la Mouridiyya i la Tijaniyya-, però també les activitats econòmiques informals dels seus membres y les formes d’associació de que es valen aquests treballadors per defensar els seus interessos. La voluntat ha estat contribuir a comprendre quin paper juga la religió a l’hora de fer front a la precarietat material, cultural i simbòlica, així com l’hostilitat que pateixen persones i col·lectius que han dut a terme un procés migratori i quin paper tenen les organitzacions i expressions religioses a l’hora de canalitzar el seu malestar i fer-ho, com en aquest cas, en clau de lluita social en defensa del dret al treball.

Arxius relacionats

Manters. Morabitisme i comerç informal als carrers de Barcelona. Autors/es: Marta Contijoch i Horacio Espinosa (eds). Edicions Bellaterra (2019). ISBN:  978 84 7290 963 2. 192 pàg.

En els darrers anys, la qüestió de la venda ambulant duta a terme per migrants senegalesos als carrers de Barcelona sembla haver emergit com una problemàtica de difícil solució. Només cal parar atenció a la sobredimensionada –i sovint esbiaixada– cobertura periodística que aquest fenomen mereix. Tampoc han estat poques les aproximacions des de les ciències socials a la qüestió del comerç informal i, en concret, al col·lectiu de manters, víctima d’un constant assetjament legal, mediàtic i policial. Tanmateix, en tots els casos s’ha deixat de banda un aspecte estratègic de la seva forma de viure i organitzar-se, un punt cec que poques vegades s’ha tingut en compte: el religiós, un àmbit que transcendeix de llarg el merament espiritual.

L’objectiu de la recerca en equip de la que aquest llibre és fruit ha estat, doncs, contribuir a comprendre quin paper juga la religió en la manera com els modou-modou o manters fan front a la precarietat material, cultural i simbòlica i a la hostilitat que pateixen, i quin paper hi tenen organitzacions i expressions religioses a l’hora de canalitzar el seu malestar i fer-ho, com en el seu cas, en clau de lluita social.