Recerques ICA

Experiències cooperatives d’autoorganització obrera a Sant Martí (1870-1939)

El projecte d’investigació parteix de l’objectiu de realitzar una aproximació històrica exhaustiva al fenomen del cooperativisme als barris de Sant Martí – en especial al Poble Nou- de Barcelona des de finals del segle XIX fins el 1939.

El període a estudiar comprèn els gairebé cent anys de desenvolupament d’un contrapoder obrer molt actiu, el revers de la moneda d’un procés d’industrialització intensiu marcat per l’ascensió d’una nova classe, la burgesia industrial, que amb els processos que impulsarien transformarien l’economia i la fisonomia dels barris per sempre. Les cooperatives, la majoria de consum, però també de producció, proliferaren per tots els barris obrers de la ciutat, com a experiències mancomunades d’autodefensa i suport mutu entre el proletariat, de cara a pal·liar les mancances i carències (de supervivència, econòmiques, socials, educatives, culturals) que imposava el nou règim de producció industrial, amb l’única arma al seu abast: l’autoorganització, la solidaritat i la força de la col·lectivitat.

L’objectiu d’aquesta investigació era reconstruir un relat històric coherent en torn les cooperatives als barris de Sant Martí de Barcelona durant el període que va de 1870 al 1939. Recol·lectar fragments dispersos en la desmemoria popular i dotar-los de sentit, buscar els vells edificis que encara queden en peu i que pertanyien a aquell món. Resituar a partir dels buidat de documentació (cartilles de consum, estatuts, articles en premsa…) tot un imaginari obrer que funcionava com una contraimatge popular del gran projecte burgès de la Gran Barcelona. En definitiva, resignificar unes pràctiques de cooperació social perdudes en l’oblit.