Recerques ICA

El MUEC i els relats sobre sostenibilitat a través de la sobirània alimentària

En el transcurs de la recerca, es va realitzar un treball de camp per conèixer qui parla sobre sostenibilitat en relació a l’alimentació i com en parla. Vam distingir tres àmbits per a l’observació:

–           Fòrums, entitats i organitzacions que emeten discursos.

–           Persones que mantenen horts urbans.

–           Fòrums de debat i discursos museològics en museus.

El concepte de sostenibilitat està present en alguns moviments socials des de fa dècades (amb matisos segons el lloc o el focus d’interès) i també en l’acadèmia com una crítica a les pràctiques extractives de la societat industrial. En els darrers temps ha esdevingut un tema recurrent tant en mitjans de comunicació com en reclams publicitaris de grans multinacionals.

Durant el treball de camp, vam poder constatar que en parlen molts agents des de llocs molt diferents i que no hi ha consens sobre quines són les pràctiques concretes que cal emprendre per a fer sostenible la vida al planeta tal i com la coneixem en el futur. Sovint s’acompanya el terme amb “desenvolupament” fet que desvirtua el seu esperit i el fa del tot inoperatiu.

Finalment també vam constatar que en molts museus hi ha una preocupació sobre aquesta qüestió i s’organitzen fòrums de discussió o bé s’elaboren discursos museològics. 

Aquest informe és continuista amb els precedents, que estaven especialment vinculats amb el Museu Etnològic i de Cultures del Món de Barcelona. Els museus d’etnologia tenen un gran potencial, al nostre parer, a l’hora d’elaborar i proposar mirades crítiques al voltant d’aquest tema, sigui o no amb la declinació de l’alimentació.