Recerques ICA

Cultura quinqui i memòria de barri a Pomar

La recerca va marcar-se com objectiu abordar, connectant-les, tres qüestions. La primera considerava les qualitats documentals d’un determinat gènere cinematogràfic –l‘anomenat cine quinqui– analitzant com projectava una mirada esbiaixada sobre un barri popular de Badalona, Pomar, en una determinada fase de la seva història, la segona meitat dels anys 70. La imatge que en resultava posava de manifest una suposada realitat totalitzadora que col·locava com a centre la seva postergació social, però sobretot el seu deteriorament moral, associat a la seva condició de cau de bandes de joves delinqüents. La segona, volia atendre, des de la recerca arxivística i hemerogràfica, però sobretot des de la memòria recuperada dels seus veïns i veïnes, en quines condicions es va produir, arran de terra, la conformació social d’un conglomerat de blocs, en un marc definit per l’adaptació a un nou entorn de famílies deportades forçosament des d’altres assentaments i la lluita compartida per millorar les seves condicions de vida. Es tractava, doncs, de posar en contrast dues perspectives: la d’un cinema que contribuïa a estigmatitzar un barri popular, a base paradoxalment d’enaltir com a mite un determinat tipus d’heroi –el quinqui– que hi vivia, i la de l’evocació del que era la vida social en aquell mateix barri i en aquella mateixa època, per part de gent que va habitar-lo aquells anys dels que la pel·lícula ens parla en termes ben diferents. Aquestes dues perspectives, complementades amb materials arxivats a dipòsits de documents, que també tenen alguna cosa a dir-nos sobre el passat de les societats a partir del criteri conservador dels seus gestors.
Per la primera de les visions, la proveïda per la pel·lícula Perros callejeros II, vàrem utilitzar criteris analítics que contemplen les ficcions cinematogràfiques com un model etnogràfic qualificat (Rodríguez Herrero, 2012; Grau, 2006), seguint el model que presten els abordatges antropològics aplicats, per exemple, a obres teatrals (Frigolé, 1995) o novel·les (Orrego i Serje, 2012; Mira, 2007). Si les obres de ficció –una pel·lícula i les notícies de premsa que la inspiren i en que s’inspiren en el nostre cas– ens donen accés a un determinat model de realitat, la memòria dels informants en un treball etnogràfic ordinari o els documents arxivats operen de forma no gens menys distinta. Així doncs, aquest serà un treball sobre memòria col·lectiva, fidel a la línia que obrí l’obra de Maurice Halbwachs (2004 [1950]; Augé, 1998; Candau, 2006; Todorov, 2013), en aquest cas aplicada al passat tingut present d’un barri, Pomar. Una memòria col·lectiva que s’oposa o resta indiferent a la historia oficial o, com aquí, a la memòria del públic espectador que ha tingut contacte indirecte amb la mateixa realitat filtrada i organitzada des de la ficció cinematogràfica. En aquest sentit, es preveia obtenir informacions a partir del testimoni personal de veïns de Pomar en condicions d’explicar-nos de primera mà com va ser l’etapa de constitució del barri als anys 70 i principis dels 80, tant pel que fa a la vida quotidiana com en els moments de vindicació de millores. El treball amb fotografies familiars presses en aquells moments havia de ser una de les tècniques a invertir en l’obtenció d’evocacions biogràfiques amb el barri com a escenari.
Per últim, tenim el punt de vista que ens ofereixen els arxius i els documents que custodien. La recerca sobre fets passats requereix el treball d’arxiu com a mètode també pròpiament antropològic, inevitable per a l’estudi de fets en els quals la presència de l’investigador no és possible per qüestions d’espai o temps o relacionades amb la a i l’oblit dels informants sobre l’objecte d’estudi, oferint la imatge de la memòria institucional o que les institucions creuen fixable i que té la seva pròpia manera de tenir present el passat i de narrar-lo en paper. És en aquesta línia en què s’ha defensat (Gil, 2010; Bosa i Santoyo, 2010; Bosa, 2010) el caràcter viu dels arxius, la seva virtut a l’hora de deixar-se objectivar com a processos i espais de producció oficial de la realitat passada. Una repassada exhaustiva a la documentació conservada sobre Pomar a l’Arxiu Municipal Administratiu de Badalona i a les hemeroteques del Museu de Badalona i de l’Arxiu Històric de Badalona havien de procurar satisfer aquesta costat de la recerca.
Totes tres perspectives –la ficcional, la mnemotètica i la arxivística– han estat, doncs, la matèria primera de la investigació, sempre tenint en compte que no han de ser extrets del seu context, sovint un context que també creen. Així doncs, els materials compilats –amb les limitacions circumstancials que es fan constar– van ser analitzats i comparats en tant que formes de frame o enquadrament, retalls històrics, socials i culturals passats, fets de memòria, però també de no menys significatius oblits i dissimulacions.