Grups de treball i recerca

Cultura popular i conflicte

Objectius i temàtica

Han passat algunes dècades des que la cultura popular -entesa com a cultura tradicional o com a cultura de les classes subalternes- ha deixat de tenir un lloc central entre els assumptes pels quals l’antropologia es considera concernida. En el seu lloc s’han intensificat els estudis i les ofertes acadèmiques sobre l’ara anomenat patrimoni immaterial. Aquest desplaçament entre denominacions, que no entre fenòmens socials, ha implicat una problemàtica relativa a l’acceptabilitat política i moral de certes expressions festives que podrien catalogar-se com a cultura popular però de cap manera com erari significatiu a conservar, protegir i promocionar.

El grup de treball la constitució del qual es proposa al si de l’ICA es planteja produir coneixement i debat sobre els límits que tècnics i especialistes -i els interessos mercantils i institucionals als servei dels quals qualifiquen i classifiquen- estableixen a l’hora d’autoritzar determinades maneres de fer col·lectives com a patrimoni i què, en canvi, es considera inacceptable per incompatible amb els valors abstractes postmoderns i postmaterialistes que el capitalisme avançat imposa com hegemònics i universals.

Pretenem parlar i fer parlar, així doncs, a propòsit de costums participatives en què grups humans dipositen el seu sentit de la pròpia identitat però no es corresponen amb la imatge desconflictivitzada i amable que es pretén oferir d’una comunitat o territori. Com abordar des de l’antropologia manifestacions culturals que, per impertinents, són objecte de qüestionament i ignorància oficials o fins i tot d’assetjament legal? Què de l’univers simbòlic d’una societat mereix ser institucionalitzat i què negat o esborrat?

Més enllà, la constitució d’aquest grup vol ser una bona oportunitat per posar sobre la taula la vigència del que un dia va ser la singularitat al mateix temps epistemològica i deontològica de l’antropologia com a disciplina, això és el relativisme cultural.

Línies de recerca i eixos temàtics

La proposta de grup de treball l'antecedeix una línia de recerques que des de l’ICA han abordat les expressions de cultura popular no institucionalitzades, el que ha quedat palesat en diversos projectes, comunicacions i articles, a més de llibres com Carrer, festa i revolta (Delgado i Horta, 2004), Lluites secretes (Delgado, Horta i Padullés, 2012), La ciutat de les fogueres (Contijoch i Fabre, 2016) i Que no ens toquin els bous (Martínez Algueró, Delgado i Martín, 2020).

Metodologia de treball

Reunions de treball periòdiques i regulars, i elaboració de propostes de recerca individuals i col·lectives tant en l’àmbit acadèmic com davant les institucions.

Pla de treball previst

El grup presenta tres panels al 7é Congreso de l’AIBR el setembre de 2021, sota el títol “La cultura impertinente. Cultura popular, patrimonio y conflicto en las sociedades de capitalismo avanzado”.

Com a presentació del grup està previst un seminari conjunt amb un altre grup de treball de l’ICA, Perifèries urbanes, a finals de març de 2021. El seu títol serà “Barris laboriosos i barris perillosos. Marginalitat i perifèria a la ciutat capitalista”.

Membres del Grup

Manuel Delgado Ruiz, Marc Sierra Tirello, Sarai Martín López, Romina Martínez Algueró, Carlos Valiente, Analelly Castañeda, Joan Uribe Vilarrodona, Juan Granero, Marta Contijoch Torres, José Mansilla, Eloi Sendrós, Guillermo Aguirre, Sandra Anitua, Oriol Pascual Pérez, Josep Roca, Gabriela Navas i Xesc Alemany.

Col·laboracions

El grup neix i vol funcionar en comunicació sostinguda amb altres grups de treball de l’ICA, com el Grup de Recerca en Religió, Ritual i Poder, Etnografia d’espais públics o Perifèries urbanes.

També vol mantener una col·laboració constant amb l’Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà i amb el Grup de Recerca en Exclusió i Control Socials de la Universitat de Barcelona.

PUBLICACIONS

Que no ens toquin els bous!
Les festes de bous a les Terres de l’Ebre, entre la identitat i el conflicte

Autors: Manuel Delgado, Romina Martínez Algueró, Sarai Martin López, Josep Roca Guerrero

Publicat per: Edicions Bellaterra

Any: 2021

El 2011 se celebraven al Montsià i al Baix Ebre, dues comarques de les Terres de l’Ebre, 208 bous –festes taurines participatives–; l’any 2018, en van ser 439. Aquest augment contrasta amb la pràctica desaparició d’aquest tipus de festes taurines a la resta de Catalunya i amb el propòsit polític en marxa d’abolir-les. La defensa gairebé unànime d’aquesta part del territori d’un dels elements de la seva identitat no pot desvincular-se del menysteniment i la marginació de que porta dècades sent víctima. És com un darrer episodi d’aquest maltracta-ment crònic que s’interpreta l’assetjament legal, polític i mediàtic de que són objecte els seus festejos taurins, que desafien els valors morals hegemònics i resulten incompatibles amb la imatge oficial del que és i ha de ser la cultura popular nacional catalana.

Aquesta qüestió convida a pensar a propòsit de com la producció institucional de patrimoni immaterial està determinada per objectius polítics i requeriments mercantils en matèria d’autenticitat cultural, però pot generar dinàmiques de resistència que posen de manifest com el patrimoni pot esdevenir també un camp de batalla entre interessos i identitats en conflicte.

+ info: https://www.bellaterra.coop/es/libros/que-no-ens-toquin-els-bous