Agenda

Setmana de l’Antropologia (VII Edició)

Activitat ica

Del 21 al 26 de novembre de 2022

Il·lustració: Cristina Zafra @zafrinya

Per setè any consecutiu us presentem una nova edició de la Setmana de l’Antropologia amb una programació variada que esperem sigui del vostre interès.

En el marc del programa Etnologia en Xarxa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI).

Totes les activitats de la Setmana de l’Antropologia són gratuïtes i només cal inscripció en aquelles que s’indica.

Es lliurarà certificat d’assistència a aquelles persones que ho sol·licitin en el moment de l’activitat.

PROGRAMA #AntropologiaSetmana

DILLUNS 21 DE NOVEMBRE

16.00h a 18.00h TAULA RODONA: Trobada de revistes d’antropologia

Amb la participació de representants de les revistes: Arxiu d’Etnografia de Catalunya, Caramella, Perifèria, QuAderns de l’ICA i Revista d’Etnologia de Catalunya.

Durant la taula es tractaran els següents aspectes:
– Orígens de la revista
– Línies o temàtiques que tracten i si hi ha hagut una evolució d’elles.
– Context català: limitacions o avantatges.
– Perspectives de futur.

Coordinen: Teresa Habimana Jordana i Karla Nahuelpán Sánchez (Revista Perifèria/UAB)

Lloc: Sala de Juntes Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB.

17.30h a 18.30h PRESENTACIÓ I VISITA COMENTADA: “Dones: mirades fragmentades”

A càrrec del Personal del Museu Etnològic i de les Cultures del Món (MUEC).

Nombroses expedicions arreu del món constitueixen l’origen de les col·leccions del museu. Al centre estan els objectes. I darrere, inèdit, l’arxiu i els seus documents; les seves imatges també.

Aquesta exposició està dedicada per primera vegada i de manera exclusiva a dues seleccions de fotografies, pertanyents a l’arxiu del museu i a la Fundació Folch, fetes al llarg d’aquells viatges, que retraten dones de diversos continents.

A mig camí entre la reflexió teòricodiscursiva i la intervenció artística, l’exposició presenta les fotografies en dos àmbits diferenciats, fent-les dialogar, confrontant-les, tot emfatitzant la seva doble naturalesa antropològica i visual.

Així, mentre el primer àmbit està format per fotografies i una petita selecció de peces dels fons del museu, en el segon es desplega la intervenció artísticofotogràfica La memòria de les aranyes de Mercis Rossetti, concebuda expressament per a aquest projecte.

Com ens situem, des de la contemporaneïtat, davant unes dones que se sabien mirades?

Lloc: Museu Etnològic i de les Cultures del Món, carrer Montcada 12, Barcelona.

Inscripció prèvia aquí

19.00h a 21.00h TAULA RODONA: De l’antropologia de la sexualitat a la sexualitat en l’antropologia

A càrrec de: Jordi Roca (URV), Sarai Martín (UB, GRACS/ICA), José Antonio Langarita (UdG, GENI/UB, GRACS/ICA), Livia Motterle (GENI/UB, GRACS/ICA).

Modera: Livia Motterle (GENI/UB, GRACS/ICA).

Proposem una taula rodona per aprofundir les relacions entre antropologia i sexualitat, centrant-nos en dos àmbits d’interès que es creuen entre ells: l’antropologia de la sexualitat i la sexualitat a l’antropologia. D’una banda, reflexionem sobre el coneixement de la diversitat sexual, corporal i de gènere des d’una perspectiva interseccional i, de l’altra, sobre la comprensió de la dimensió sexe-afectiva de l’etnògrafa i de l’etnògraf quan es troba al camp.

Lloc: Museu Etnològic i de les Cultures del Món, carrer Montcada 12, Barcelona.

DIMARTS 22 DE NOVEMBRE

12.00h a 14.00h RUTA: Barcelona, ciutat de negrers

A càrrec de: Lazaros Stefanou i Luis Lorenzo (Associació Antropologies)

Aquesta ruta té com a objectiu visibilitzar i convidar a la reflexió sobre el mite de la poscolonialitat. Com ho fem? Acostant-nos a una part del patrimoni material actualment existent en el Casc Antic de la ciutat de Barcelona des d’una mirada antropològica i a més, des d’una perspectiva intercultural i interseccional.

Pretenem mostrar que aquests monuments, espais públics i privats, no són simplement part del “paisatge” de la ciutat, sinó que són l’evidència de com el pensament colonial, esclavista i racista té continuïtat i segueix present a través de l’imaginari simbòlic.

Al llarg del recorregut per diferents “punts negrers” de Barcelona s’explicarà com es poden aplicar alguns dels conceptes claus de la disciplina antropològica com raça, etnocentrisme i estereotips a la reflexió sobre el passat colonialista, racista i esclavista de Barcelona i a la presència contemporània de noves formes de racisme.

Punt de trobada: Museu Etnològic de les Cultures del Món, carrer Montcada 12, Barcelona.

Places exhaurides. Envieu un correu a secretaria@antropologia.cat per entrar a la llista d’espera i us avisarem si es produeix una baixa.

16.00h a 17.30h CONVERSATORI: Medicalización, paradigma del control y relaciones de poder. Mirando desde la sociedad paliativa

A càrrec de: Martha Milena Silva Castro (Associació Antropologies/SEDOF).

En aquest conversatori proposem un diàleg reflexiu sobre el perquè els medicaments, i diverses substàncies farmacològicament actives, estan sent usades més enllà de la malaltia, i el seu ús es desplaça cap a la recerca incessant de benestar. La sessió prendrà com a punt de partida el llibre “La Societat Pal·liativa” Byung-Chul Han (Barcelona, Herder, 2021), que planteja una mirada renovada de fenòmens sociomèdics com la medicalització, la farmaceuticalització i la medicamentalització de la vida. Tot i que són conegudes per l’antropologia de la salut les relacions de poder que succeeixen en els processos de salut/malaltia/atenció i el control biopsicosocial que poden arribar a exercir els medicaments, el plantejament de “la ideologia de benestar permanent” que proposa Byung -Chul Han deslocalitzat aquesta problemàtica dels serveis de salut i l’estén a l’àmbit social ja que “la positivitat de la felicitat desbanca la negativitat del dolor”. 

Lloc: virtual

17.00h a 19.00h TALLER: L’antropòloga innocent? Taller de gestió d’emocions i conflictes ètics en el treball de camp

A càrrec de: Arnau Poy Renau (Ciutadanies. Antropologia Històrica de les Identitats Polítiques en l’Estat Modern/ICA, GENI/UB), Chiara Gunella (UB, ICA, Transmedia Catalonia).

El treball de camp és una pràctica central per la disciplina de l’antropologia. Tot i la seva centralitat, en l’àmbit acadèmic sovint no s’acaben de trobar espais de reflexió col·lectius on discutir les experiències de camp. Això fa que hi hagi problemàtiques ètiques i emocionals que queden invisibilitzades, que siguin viscudes com un procés individual i no emergeixin en forma de reflexió col·lectiva. En aquest taller volem obrir un espai de reflexió, a partir d’un taller participatiu, per a plantejar situacions i problemàtiques de tipus emocional i ètiques que es poden donar durant el treball de camp. L’objectiu del taller és posar-les en comú, problematitzar-les i buscar/proposar estratègies de resolució a partir de les experiències viscudes pels participants.

Lloc: ECOS Grup Cooperatiu, carrer Casp 43, baixos, Barcelona.

Places exhaurides

18.00h a 20.00h TAULA RODONA: Territoris buits: propostes a la despoblació ACTIVITAT ANUL·LADA

Ponents a determinar

El concepte España vaciada ha tingut, en els últims anys, èxit mediàtic. Amb ell es defineix un fenomen que ve desenvolupant-se des de mitjan segle passat en amplis territoris rurals europeus. Aquest fenomen es caracteritza per l’èxode rural, la disminució i l’envelliment demogràfic, la marginació o desaparició de les activitats econòmiques tradicionals, i la utilització del territori i els seus recursos per a cobrir necessitats foranes (infraestructures viàries, turisme, activitats extractives, construcció de rescloses, etc.).

La despoblació, i l’ocupació que es pot donar a aquests territoris marginalitzats, ha entrat en el debat polític i social. A mesura que s’ha posat de manifest que el seu “buidatge” no es deu a un procés natural i irreversible, sinó que és el resultat d’un determinat model de desenvolupament, han sorgit veus que reclamen els drets de les seves gents a mantenir-se en els seus llocs d’origen i a decidir sobre els seus recursos.

Organitza: CRITS-UB, Teruel Existe – Barcelona, Alba Sud.

Lloc Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona.

19.00h a 21.00h EDCAMP: Neòfits i Antropologia

Activitat dinamitzada per membres del Grup Neòfit(a). Grup de Treball d’Investigadors/es Novells/ICA.

Partirem d’un tema d’interés en relació amb ser neòfita en l’antropologia i es posarà a debat amb més profunditat amb el públic participant. La dinàmica consistirà en dividir-se en subgrups creats arrel dels interessos i inquietuds que parteixin d’aquesta temàtica primera. D’aquesta manera, crearem un espai dinàmic, ja que es pot canviar de grup en el moment que es vulgui, crear debat i conèixer millor quins són els interessos i inquietuds dels/les antropòlegs/gues actuals. Per finalitzar l’activitat, es faran les conclusions conjuntament.

Lloc: ECOS Grup Cooperatiu, carrer Casp 43, baixos, Barcelona.

DIMECRES 23 DE NOVEMBRE

11.00h a 13.00h VISITA COMENTADA: Presentació del nou guió educatiu de l’exposició permanent de la seu de Montcada en clau de gènere 

A càrrec del Servei educatiu del Museu Etnològic i de les Cultures del Món (MUEC).

A cada cultura es dona una determinada visió de la societat i els seus objectes expressen un tipus construcció de gènere i els rols dominants i subordinats que s’hi associen en cada moment. Visibilitzar la desigualtat , destacar la rellevància de l’aportació de les dones en la vida social o indagar en les representacions visuals d’altres èpoques i cultures,​ són alguns dels temes que volem abordar, tot defugint d’afirmacions simplistes i etnocentristes per estimular el pensament crític i replantejar-nos la pròpia visió del món. Partint de l’exposició temporal “Dones: Imatges fragmentades” el servei educatiu del Museu ha dissenayat una visita guiada a l’exposició permenent que pretén donar resposta a aquestes qüestions

Lloc: Museu Etnològic de les Cultures del Món, carrer Montcada 12, Barcelona.

Inscripció prèvia aquí

17.00h a 18.30h. CONFERÈNCIA: Guinea, el franquisme colonial

A càrrec de: Gustau Nerín (UB)

Quan pensem en el franquisme, habitualment només pensem en els seus efectes sobre la metròpolis. Però la dictadura espanyola també va tenir repercussions a les colònies africanes d’Espanya. A la Guinea Espanyola, el nacional-catolicisme i el colonialisme es van entorlligar i van tenir com a conseqüència un enduriment de les polítiques colonials espanyoles. Els guineans, com tots els africans van ser víctimes del colonialisme i de tot allò que comportava (racisme, discriminació, explotació…), però alhora van ser víctimes del franquisme i de tot el que portava associat (enquadrament, imposició religiosa, repressió, militarisme…).

Aquesta activitat es desenvolupa en el marc del XX Seminari d’Antropologia Social de la Universitat de Girona (UdG).

Lloc: virtual

17.00h a 19.00h TAULA RODONA: Temps, espai i variacions a les pràctiques rituals del Sant Sopar i del Samhain a Catalunya

Intervindran: Victòria Badia (UAB, GREMHER/UB, GIRRPO/ICA), Sheila Ovelleiro (GREMHER/UB, GIRRPO/ICA), Anaïs Madera (GREMHER/UB, GIRRPO/ICA, GRAIC/ICA).

Modera: Sandra Anitua (GREMHER/UB, ICA).

En l’actualitat s’han estès diverses formes de religiositat i espiritualitat, moltes de les quals suposen una resignificació de pràctiques antigues, que inclouen la celebració de rituals. Algunes són viscudes en comunitat i d’altres incentiven la recerca de formes personals d’aproximació al sagrat. Partint d’investigacions en curs, des de l’antropologia, sobre pràctiques rituals del Samhain (Dia de Tots Sants) i del Sant Sopar, que tenen lloc a Catalunya, la taula rodona té com a objectiu reflexionar sobre les diferents formes de relació amb allò transcendent, tot plantejant-nos els canvis que han sofert en l’espai i en el temps, i també arran de la COVID-19.

Lloc: Museu Etnològic i de les Cultures del Món, carrer Montcada 12, Barcelona.

19.00h a 21.00h CONVERSA: Fotografia, confiança visual i construcció del gènere

A càrrec de: Roger Canals (UB/Visual Trust, IVAC/ICA) i  Amanda Bernal (UB/Visual Trust, IVAC/ICA, GRAIC/ICA).

Se sol dir que la fotografia és un dispositiu de memòria. Però les imatges fotogràfiques també poden actuar com un mecanisme encobert per a l’oblit. I és que tota fotografia es defineix tan per allò que mostra com per allò que deixa fora de camp. Sovint no som prou conscients d’aquest fet quan mirem les imatges. Atorguem a les imatges, i a les fotografies en particular, un estatus totalitzador, paradigmàtic, auto-evident. Ara bé, tota imatge respon a una intenció i revel·la tan sols alguns aspectes concrets de la realitat. Què passa llavors amb tot allò que no apareix a les imatges? I amb aquelles imatges que no s’han volgut mostrar, o que s’han mostrat escapçades o retocades a fi d’ocultar certs elements? Si definim la fotografia com l’art de l’ocultació, quin valor adquireix llavors aquesta tècnica per a la recerca antropològica? Podem seguir confiant en les imatges fotogràfiques (o postfotogràfiques) com a eina d’investigació social?

A partir de l’exposició Dones. Imatges fragmentades, en aquesta xerrada debatrem sobre allò que les imatges mostren i deixen de banda, focalitzant en les relacions entre imatge, gènere i postcolonialitat. La sessió s’estructurarà en dues parts: en primer lloc, una xerrada a la sala d’actes del Museu Etnològic de Barcelona i, en segon lloc, una visita-debat conjunta a l’exposició.

Lloc: Museu Etnològic de les Cultures del Món, carrer Montcada 12, Barcelona.


DIJOUS 24 DE NOVEMBRE

12.00h a 14.00h RUTA: Ruta antropològica de l’alimentació

A càrrec de: Eli Moruno i Lazaros Stefanou (Associació Antropologies)

Els condicionaments socioculturals relatius a l’alimentació són poderosos i complexos. Tots els éssers vius ens alimentem, però els humans canalitzem l’alimentació a través de la cultura.

Així, amb l’alimentació exercim poder, ho demostrem, exercim la compassió, compartim. Ritualitzem les festes a través del menjar, a través de les nostres creences decidim que ens està permès menjar i que no. En aquest sentit, la idea principal d’aquesta ruta és donar un passeig per diferents llocs que ens ajudaran a mostrar diferents aspectes de la cultura alimentària.

Punt de trobada: Jardí del Silenci, carrer de l’Encarnació 62, Barcelona.

Últimes places disponibles. Inscripció prèvia aquí

17.00h a 18.30h TAULA RODONA: Pensar l’antropologia des del posthumanisme

A càrrec de: Begonya Sáez Tajafuerce (UAB), Begonya Enguix Grau (UOC, ICA), Mara Martínez Morant (exBAU/ICA) i Josep Martí Pérez (CSIC, ICA).

Amb motiu del llibre de recent publicació: Pensar la antropología en clave posthumanista (J. Martí i B. Enguix, eds., Madrid: CSIC, 2022)

El posthumanisme constitueix una crítica radical a l’humanisme i una nova manera d’entendre el subjecte humà, i ofereix, per tant, noves possibilitats de recerca per a les ciències humanes i socials. El seu principal potencial radica a proposar una nova manera de conceptualitzar el coneixement, molt crític amb la idea d’entendre la humanitat en termes antropocèntrics, essencialistes i segons el pensament racional de tall cartesià. Les aproximacions teòriques posthumanistes intenten superar el tradicional binarisme que ha caracteritzat el pensament a Occident per a desconstruir jerarquies que, entre altres conseqüències, han sustentat el sexisme, el racisme o l’especisme. En el marc de l’ontologia no dualista del posthumanisme, és a les relacions abans que a les identitats al que s’atorga una major importància. Es considera el posthumanisme com una resposta propositiva a la denominada crisi i inherent pèrdua de rellevància de les humanitats.

Lloc: Sala d’actes de la Residència d’Investigadors, carrer Hospital 64, Barcelona.

17.00h a 19.00h TALLER: (Dis)capacitats del dret: experiències d’apoderament des de la discapacitat ACTIVITAT ANUL·LADA

Activitat dinamitzada per: Cristina Arroyo, Juan Endara i Núria Sala (Grup de treball en Discapacitat i Antropologia/ICA).

L’activitat es proposa com una presentació de quatre experiències pròpies viscudes i relatades per persones reconegudes com “amb discapacitat” i que ens permetran realitzar una anàlisi social i un debat en torn el dret, la inclusió i els moviments socials.

Lloc: Seminari. Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona (UB)-Campus Raval, carrer Montalegre 6, Barcelona.

18.00h a 19.00h PRESENTACIÓ: “La gran diferència”. Un material educatiu per explicar l’origen del patriarcat i les desigualtats socials a criatures i adolescents ACTIVITAT ANUL·LADA

A càrrec de: Irene Cardona Curcó (l’Etnogràfica. Antropologia per a la transformació social).

Tenim eines per explicar de forma entenedora com es generen les desigualtats socials i els sistemes de discriminació, com el patriarcat o el racisme, a persones de totes les edats?

‘La gran diferència’ (Pol·len Edicions, 2022) és un conte sobre l’origen del patriarcat, una faula que desvetlla els mecanismes a través dels quals es construeixen i es legitimen les desigualtats socials. Compartirem els objectius, el procés de creació i el resultat d’aquest material pedagògic, que comprèn un conte i una guia i que està dirigit a famílies i educadores.

Lloc: Centre LGTBI de Barcelona, carrer del Comte Borrell 22, Barcelona.

17.00h a 20.30h JORNADA DE RECERCA: Quan la memòria ens interpel·la

Presentació de la Jornada: Joan J. Pujadas (ITA)

Conferència inaugural: Francisco Ferrándiz (CSIC).

Taula rodona: Julieta Olaso (UAB, ITA) i Agustí Andreu (URV, ITA).

Modera: Jordi Moreras (URV, ICA).

Aquesta activitat es desenvolupa en el marc de la Jornada de recerca del Màster en Antropologia Urbana, Migracions i Intervenció Social (MAUMIS/URV).

Lloc: Sala de Graus Campus Catalunya-URV, Av. de Catalunya 35, Tarragona.

Inscripció prèvia aquí

18.00h a 20.00h XERRADA: Una visió antropològica dels Plans d’igualtat

A càrrec de: María Carballo López (ACPA, ICA), Francisco Bernabeu Cirera (CGT).

Parlarem dels plans d’igualtat a l’empresa i la importància de donar una visió multidisciplinària, però on les ciències socials tenen molt a aportar i especialment l’antropologia com a disciplina que treballa i estudia les relacions de gènere a les diferents cultures, també la nostra, i sempre inclou el mètode qualitatiu en un sentit ampli.

Lloc: Sala Eladio Villanueva de la Federació Local de la CGT Barcelona, carrer del Pare Laínez 18, Barcelona.

19.00h a 21.00h TAULA RODONA: Foc i rauxa. La cultura popular en flames

A càrrec de: Gabriela Navas Perrone (Antiarq, OACU, ICA), Marta Contijoch Torres (UB, OACU, CPC/ICA), 
Xesc Alemany (GRECS/UB, CPC/ICA), Natalia Figueredo (UPC), Joan Uribe Vilarrodona (GRECS/UB, OACU, ICA), 
Oriol Pascual (GRECS/UB, CPC/ICA).

Modera: Manuel Delgado (UB/GRECS, OACU, CPC/ICA).

La taula aportarà diversos exemples de festes crematòries com expressió vehement d’identitats col·lectives, però també d’estats d’ànim compartits: crema d’años viejos a Guayaquil, fogueres de Sant Joan a Barcelona, diables de Vilanova i la Geltrú, festes Junines a Belém, avalots amb barricades, fogueronts a Mallorca.

A continuació de la taula es farà la presentació del Senderi de Foc que es farà el dissabte 26 de novembre al recinte de Fabra i Coats en el marc del projecte MATRIX CULTURA 2050 que impulsa Livemedia per mostrar el valor de la cultura per a la sostenibilitat de l’entorn i de les comunitats.

A càrrec de: Maria Escobedo i Andrew Colquohoun (Associació Livemedia/Matrix Cultura 2050).

Lloc: Museu Etnològic i de les Cultures del Món, carrer Montcada 12, Barcelona.

DIVENDRES 25 DE NOVEMBRE

10.00h a 12.00h TALLER I RUTA: Smellwalk · Smellmapping. Oler, hablar y narrar etnoolores conscientes

A càrrec de: Meritxell Virgili Arumí (Omuses Barcelona) i Victoria-Anne Michel (Odeuropa project, Anglia Ruskin University).

L’activitat consistirà en un taller d’introducció olfactiva per: entrenar el nas, desenvolupar un vocabulari comú, arxivar una olor amb valor patrimonial. Per acabar, passejarem pel barri de la Rivera i la Barceloneta a través de les etnoolors.

Lloc: Museu Etnològic de les Cultures del Món, carrer Montcada 12, Barcelona.

Places exhaurides. Envieu un correu a secretaria@antropologia.cat per entrar a la llista d’espera i us avisarem si es produeix una baixa.

12.00h a 13.00h PRESENTACIÓ: Contrapunt Disruptiu

A càrrec de: Ana María Alarcón (UAB, ICA)

El projecte explora l’impacte del confinament causat per la pandèmia de la Covid 19 en les pràctiques musicals de tres grups residents a Barcelona (Tarta Relena, L’Orquestra Àrab de Barcelona i Marta Gómez) .

Lloc: virtual

17.00h a 19.00h TAULA RODONA: Antropologia en la crisis climàtica: de la teoria a la pràctica

A càrrec de: Gemma Orobitg (UB, ICA), Maria Serra (Ambaixadora del Pacte Climàtic Europeu), Emilo Santiago Muiño (CSIC), Álvaro Fernández Llamazares (ICTA-UAB), Mireia Campanera Reig (URV, ICA) i Miguel Pajares (UB).

Modera: Anibal Garcia Arregui (UB).

La deriva ecològica del planeta requereix una concentració de recursos cap a la mitigació dels efectes de l’escalfament global. L’antropologia és una de les ciències que ja estan implicades en l’anàlisi i re-pensament de les formes productives i d’organització socio-ecològica que han generat aquesta crisi (ex: Crate 2011; Cassidi 2012; Haraway et al. 2016) . La nostra disciplina té un accés privilegiat a societats que no han propiciat models de degradació ecològica a gran escala, demostrant així que tant el canvi climàtic com l’antropocè no son un problema de l’anthropos, sinó el producte d’una petita fracció dels homo sapiens – aquells que vivim en les regions pròsperes del capitalisme industrial (Malm & Hornborg 2014). En aquesta taula rodona volem reconèixer la contribució de l’antropologia en la demarcació de la crisis climàtica i els seus responsables, però també volem explorar com podem desenvolupar formes més pràctiques d’intervenir. Pot l’antropologia, per la seva tradicional posició intermundium, exercir una diplomàcia ambiental? Quines sinergies hi ha entre la nostra disciplina i les formes d’activisme climàtic emergents en la societat civil? Com podem articular millor la nostra perspectiva en grups interdisciplinaris on es considerin mesures tècniques per pal·liar efectes locals del canvi climàtic? Per tal d’adreçar aquestes i altres preguntes, en aquesta taula rodona no només convidarem a representants de la nostra disciplina, sinó també a persones vinculades a l’activisme ambiental, les polítiques públiques i les ciències aplicades.

Lloc: Museu Etnològic i de les Cultures del Món, carrer Montcada 12, Barcelona.

19.00h a 21.00h CONVERSATORI: Són possibles altres formes de construir coneixement?: Reflexions i reptes des d’una antropologia crítica 

A càrrec de: Paula Durán (GRITS/UB), Maria Ignacia Ibarra (UB), Rosy Lázaro (UB, ICA), Claudia R. Magaña (UB, ICA), Araceli Muñoz (GRITS/UB, ICA), Eugenia Piola (UB), Violeta Quiroga (GRITS/UB UB), Mercedes Serrano (UB, ICA). 

L’activitat que presentem planteja con-versar sobre les formes de producció del coneixement en el marc de l’Antropologia. La producció teòrica que s’ha desenvolupat en el context de les disciplines socials ha generat un procés de gran distanciament entre el lloc tradicionalment considerat de producció del coneixement, relegat a l’espai de l’acadèmia, i el món humà i social (Borsani i Quintero, 2014: 16). Aquesta fractura aprofundeix i reflecteix la dialèctica subjecte-objecte de coneixement, que ha estat l’element que va fundar les ciències modernes. Així, aquesta distància metodològica va permetre establir la producció de la diferència, que ha estat definitòria en la disciplina antropològica (Gimeno Martín i Castaño Madroñal, 2014), distingint entre qui produeix el coneixement i qui no té l’autonomia per a fer-lo.

És sobre aquesta premissa que es centrarà el taller, que proposa reflexionar sobre aquestes formes de producció de la ignorància (Tuana, 2006; Sullivan i Tuana, 2007), que es troben articulades a través d’una sèrie de discursos, pràctiques institucionals i accions que neguen el dret que tota persona té per a produir pensament sobre la seva pròpia realitat i construir rellevància sobre ella.

Compartirem propostes teòriques i etnogràfiques que permetin el reconeixement de la diversitat d’actors i sabers, proposin la creació d’espais on el coneixement i l’aprenentatge col·lectiu tingui lloc (Akrich, 2010: 12) i concebin la trobada etnogràfica com una relació col·laborativa establerta en l’horitzontalitat i en l’equitat de sabers (Gimeno Martín i Castaño Madroñal, 2014).

Els que ens permetrà dialogar sobre els desafiaments, les oportunitats i els reptes antropològics que plantegen la utilització de metodologies-altres per a la creació de noves formes de producció del coneixement. 

Lloc: Museu Etnològic i de Cultures del Món, carrer Montcada 12, Barcelona.

DISSABTE 26 DE NOVEMBRE

19.00h a 20.30h ITINERARI: Senderi de Foc

A càrrec de: Marta Contijoch, Manuel Delgado, Sandra Anitua, Joan Uribe (Grup Cultura popular i conflicte CPC/ICA) i Livemedia/Matrix Cultura 2050.

El Senderi de Foc continua la reflexió de la taula Foc i rauxa. Es tracta d’una acció peripatètica (del grec peripatētikós ‘relatiu al passeig, que passeja’ en referència a l’escola filosòfica d’Aristóteles que ensenyava passejant), reflexiva i contemplativa alhora, que es proposa com a “etnografia viva de carrer”. En el marc del projecte MATRIX CULTURA 2050 que impulsa Livemedia per mostrar el valor de la cultura per a la sostenibilitat de l’entorn i de les comunitats, Senderi de Foc és també una instal·lació produïda per Seismes, la festa de residents de Fabra i Coats.

Lloc: Fabra i Coats. Fàbrica de Creació, carrer de Sant Adrià 20, Barcelona.

Activitat transmesa “live online” a través de Twitter: 
https://twitter.com/AntropologiaCat  i  https://twitter.com/livemedia

Veieu el Senderi de Gegants de la Setmana de l’Antropologia 2021 a: 
https://matrixcultura2050.substack.com/p/senderi-de-gegants-i-la-cultura-popular