Comentari
Joan Frigolé
Universitat de Barcelona/Institut
Català d’Antropologia
La meva actitud respecte a aquest text, que vaig escriure
als inicis del 1978 per invitació d’Alberto Galván,
de la Universidad de La Laguna, no és ni de complaença
ni de rebuig. No en faré la crítica, ni tampoc
hi afegiré res, perquè no vaig continuar treballant
aquest tema. No penso que el text tingués gaire impacte,
atesa la limitació del seu enfocament i, sobretot,
de les seves dades. Sé que en Manuel Delgado i en Josep
Ramon Llobera s’hi han referit de passada en treballs
seus.
El que pretenc, bàsicament, és proporcionar
una mica de context intel•lectual a aquest text aparentment
aïllat. Quina relació té amb el meu treball
de camp fet a Múrcia entre els anys 1970 i 1976 i amb
les publicacions que en derivaren? Les afinitats són
de plantejament general, no de model. L’èmfasi
en l’organització, el procés, el context,
la ideologia, la política, l’estat, etc. provenen
de la meva perspectiva desenvolupada a partir del meu treball
de camp a Múrcia, tal com ho reflecteixen treballs
contemporanis, encara que anteriors, com ara “Creación
y evolución de una cooperativa agrícola en la
Vega Alta del Segura”, a la Revista de Estudios Sociales,
14-15, 167-200, del 1975; “´Ser cacique` y ´ser
hombre` o la negación de las relaciones de patronazgo
en un pueblo de la Vega Alta del Segura”, dins Agricultura
y Sociedad, 5, 143-174, del 1977.
El model que vaig articular per a aquest text està
format per tres elements, dels quals només en vaig
explicitar la procedència en dos casos: “Processos
de regularització” (Sally Falk Moore, 1975),
i “´Communitas`/ ´estructura`” (Victor
Turner, 1969). Un tercer element del model és el senyal
i el seu paper com a desencadenant de l’acció
i la dinàmica entre senyal i símbol, superant
el seu encasellament. Aquest tercer element en part o en la
seva totalitat prové d’ Edmund Leach, Culture
and Communication. The logic by which symbols are connected
(1976). Em vaig inspirar també en un altre text de
Turner , Dramas, Fields, and Metaphors. Symbolic Action in
Human Society (1974).
Aquest model, però, només el vaig fer servir
en aquest text. Les esmentades referències teòriques
no apareixen ni en els textos sobre Múrcia anteriors
ni en altres de posteriors en què la dimensió
simbòlica és també significativa, com
per exemple a “Religión y política en
un pueblo murciano entre 1966-1976: la crisis del nacionalcatolicismo
desde la perspectiva local”, a Revista Española
de Investigaciones Sociológicas, 77-126, del 1983.
La raó d’això potser rau en la limitació
de la meva perspectiva sobre la realitat nacional i, sobretot,
de les dades que tenia. Probablement, aquest model era el
que em permetia treure el màxim partit de les dades
que havia recopilat. Es tracta d’un model articulat
per un conjunt de conceptes generals i tipològics,
consistents entre si, que permeten pensar i analitzar la relació
i la interacció entre la dimensió expressiva,
i l’acció i l’organització social
i política en l’ àmbit de la realitat
ètnica i nacional, des de la perspectiva de la primera.
El marc temporal del treball està relativament ben
delimitat, encara que no sempre és prou precís,
la qual cosa afecta els significats i podria afavorir-ne una
extrapolació o extralimitació injustificada
a altres èpoques.
He indicat sumàriament l’èmfasi que
fa aquest model. Per finalitzar, deixo al nou lector, que
tindrà una perspectiva diferent de la que tenia jo
fa més de vint-i-cinc anys enrere, la resposta a les
preguntes bàsiques: què no deixa veure aquest
model? sobre què no permet parlar perquè no
ho considera important o significatiu?
|