Pàgina oficial de l'Institut Català d'Antropologia
 
     
 
Consell de redacció de Nº4/2004b de Quaderns-e de l'Institut Català d'Antropologia
 
 

Inversió simbòlica i identitat ètnica: una aproximació al cas de Catalunya

Joan FRIGOLÉ

Inversió simbòlica i identitat ètnica: una aproximació al cas de Catalunya

Comentari

Joan Frigolé

Universitat de Barcelona/Institut Català d’Antropologia

La meva actitud respecte a aquest text, que vaig escriure als inicis del 1978 per invitació d’Alberto Galván, de la Universidad de La Laguna, no és ni de complaença ni de rebuig. No en faré la crítica, ni tampoc hi afegiré res, perquè no vaig continuar treballant aquest tema. No penso que el text tingués gaire impacte, atesa la limitació del seu enfocament i, sobretot, de les seves dades. Sé que en Manuel Delgado i en Josep Ramon Llobera s’hi han referit de passada en treballs seus.

El que pretenc, bàsicament, és proporcionar una mica de context intel•lectual a aquest text aparentment aïllat. Quina relació té amb el meu treball de camp fet a Múrcia entre els anys 1970 i 1976 i amb les publicacions que en derivaren? Les afinitats són de plantejament general, no de model. L’èmfasi en l’organització, el procés, el context, la ideologia, la política, l’estat, etc. provenen de la meva perspectiva desenvolupada a partir del meu treball de camp a Múrcia, tal com ho reflecteixen treballs contemporanis, encara que anteriors, com ara “Creación y evolución de una cooperativa agrícola en la Vega Alta del Segura”, a la Revista de Estudios Sociales, 14-15, 167-200, del 1975; “´Ser cacique` y ´ser hombre` o la negación de las relaciones de patronazgo en un pueblo de la Vega Alta del Segura”, dins Agricultura y Sociedad, 5, 143-174, del 1977.

El model que vaig articular per a aquest text està format per tres elements, dels quals només en vaig explicitar la procedència en dos casos: “Processos de regularització” (Sally Falk Moore, 1975), i “´Communitas`/ ´estructura`” (Victor Turner, 1969). Un tercer element del model és el senyal i el seu paper com a desencadenant de l’acció i la dinàmica entre senyal i símbol, superant el seu encasellament. Aquest tercer element en part o en la seva totalitat prové d’ Edmund Leach, Culture and Communication. The logic by which symbols are connected (1976). Em vaig inspirar també en un altre text de Turner , Dramas, Fields, and Metaphors. Symbolic Action in Human Society (1974).

Aquest model, però, només el vaig fer servir en aquest text. Les esmentades referències teòriques no apareixen ni en els textos sobre Múrcia anteriors ni en altres de posteriors en què la dimensió simbòlica és també significativa, com per exemple a “Religión y política en un pueblo murciano entre 1966-1976: la crisis del nacionalcatolicismo desde la perspectiva local”, a Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 77-126, del 1983. La raó d’això potser rau en la limitació de la meva perspectiva sobre la realitat nacional i, sobretot, de les dades que tenia. Probablement, aquest model era el que em permetia treure el màxim partit de les dades que havia recopilat. Es tracta d’un model articulat per un conjunt de conceptes generals i tipològics, consistents entre si, que permeten pensar i analitzar la relació i la interacció entre la dimensió expressiva, i l’acció i l’organització social i política en l’ àmbit de la realitat ètnica i nacional, des de la perspectiva de la primera.

El marc temporal del treball està relativament ben delimitat, encara que no sempre és prou precís, la qual cosa afecta els significats i podria afavorir-ne una extrapolació o extralimitació injustificada a altres èpoques.

He indicat sumàriament l’èmfasi que fa aquest model. Per finalitzar, deixo al nou lector, que tindrà una perspectiva diferent de la que tenia jo fa més de vint-i-cinc anys enrere, la resposta a les preguntes bàsiques: què no deixa veure aquest model? sobre què no permet parlar perquè no ho considera important o significatiu?

 

 

 

 
    ISSN 1696-8298 © de cada text: el seu autor, © d'aquesta edicio: Quaderns-e de l'ICA