L’any 2000, la Generalitat de Catalunya encarregà un estudi sobre les minories religioses presents al país, amb la intenció de conèixer la seva implantació i els seus representants. Rere uns objectius molt pràctics, l’equip investigador trobà un seguit de dilemes al voltant de la mostra i dels indicadors que finalment desemboquen en un qüestionament del mateix concepte de religió. L’estudi ha posat al descobert que l’aplicació de qualsevol definició tancada de religió implica forçar la inclusió o exclusió d’entitats. Aquesta dificultat en delimitar clarament quines entitats són o no religioses prové dels excessius elements que formen part de la religió, si es vol tractar de forma unívoca. A més, la contínua transformació que sofreix el fenomen obliga a una constant reformulació dels límits. Si bé els principis de la metodologia de les ciències socials són prou clars, el treball de camp mostra una realitat que s’escapa de les categories sociològiques. En conseqüència, a partir d’exemples concrets de la recerca, els autors arriben a preguntar-se si no resulta abusiu parlar de la diversitat religiosa, perquè la diversitat és tan ampla que potser ens estem referint a més realitats que la religiosa.

Abstract

In the year 2000, the Generalitat de Catalunya commissioned a study of religious minorities in order to map the diversity of religions present in Catalonia, and to establish and maintain institutional contacts with their representatives. An apparently simple assignment with a very practical objective quickly became complicated as the research team was confronted with a series of dilemmas concerning sampling and definition that finally led to a questioning of the concept of religion itself. The study showed that any closed definition of religion necessarily implies the inclusion and exclusion of certain entities. This difficulty in defining exactly which groups count as “religious” stems from the tremendous variety of beliefs, practices and organizational forms that may pertain to religion. Furthermore, the continuous transformation of religious phenomena requires constant redefinition of the boundaries of this category. Although the methodological principles of the social sciences are clear enough, fieldwork exposes a reality not easily confined within sociological categories, a diversity so diverse that we do these groups a disservice by reifying them as a single type of phenomenon.