Resum
En aquest article ens proposem buscar els elements més
rellevants per comprendre com el règim socialista de la República
Democràtica Alemanya (RDA) va mirar de reeinventar quatre
rituals per implementar la seva cosmovisió als seus ciutadans.
Prenem el cas de l’Alemanya de l’Est per observar
la importància que tenen els ritus de pas a totes les cultures,
ja que creiem que la ruptura que es produí en aquesta part
del territori germànic en tots els àmbits (cultural,
social, econòmic, polític, religiós, etc.)
permet il•lustrar més que en altres situacions de continuïtat,
no només el valor que es dóna als rituals, sinó
el que “s’amaga” darrera d’aquests. Proposem,
doncs, una anàlisi del canvi en els continguts essencials
que s’introduïren en quatre ritus de pas corresponents
al naixement, entrada a l’edat adulta, formació d’una
família i mort. Tot plegat es farà tenint en compte
el context sociopolític de la RDA així com alguns
dels processos i mecanismes que es posaren en marxa amb la finalitat
d’implementar els “nous” rituals intentant que
substituïssin els preexistents que eren, fonamentalment, protestants.
Finalment, intentarem apuntar l’èxit o fracàs
que tingueren cadascun dels ritus al llarg de l’existència
de la RDA.
Abstract
This article seeks to explain how the socialist government of
the German Democratic Republic attempted to reinvent four key rites
of passage in order to reinforce general acceptance of a new symbolic
universe. The case of the German Democratic Republic because it
illustrates not stability and continuity in ritual form, but discontinuity
on several levels simultaneously: cultural, social, economic, political,
and religious. This rupture with the ritual practices of the past
enhances our understanding not only of the importance accorded to
rituals, but of what is “hidden” behind them. The analysis
focuses on the most significant changes introduced into four rites
of passage – birth, coming of age, marriage, and death –
as well as the processes and mechanisms through which new ritual
practices were introduced and substituted for older and essentially
Protestant rituals. Finally, the success (or failure) of each of
these new rituals over the duration of the GDR is assessed. |