En els rituals col•lectius de la majoria de grups socials, en un moment determinat els participants canten —tothom junt en una sola veu i, aparentment, amb un sentiment únic— el cant que representa la unió i els valors del grup. A partir de proposar la noció “situació de cant emblemàtic”, ens hem entretingut a observar i a qüestionar aquest moment privilegiat de l’activitat col•lectiva, els valors i les convencions que se li atorguen, la re-presentació social que s’hi desenvolupa i, d’altra banda, els artefactes musicals que s’hi despleguen. En la segona part de l’article, tractem la mateixa situació però des del punt de vista de l’individu: com els diferents cants de grups socials diversos permeten articular la imatge complexa de l’individu que se sent part dels diferents grups. I el paper de relativització i de distància que hi juga la paròdia.