Notícies

Obituari Marshall Sahlins i Paul Rabinow

12/04/2021

Per Montserrat Clua i Fainé

Aquests primers dies d’abril ens han deixat dos destacats antropòlegs estatunidencs.

Per una banda, el dia 5 d’abril de 2021 moria a Chicago, a l’edat de 90 anys, Marshall Sahlins possiblement el darrer gran referent de l’antropologia que es va desenvolupar a partir dels anys 60 del segle XX. Coetani de figures com Marvin Harris (amb qui va polemitzar especialment en el llibre Cultura y razón pràctica de 1976, contraposant una interpretació simbolista al seu materialisme cultural), es pot dir que pràcticament tots els seus treballs han estat una referència i han obert nous camins en la disciplina. Antropòleg especialitzat en les cultures d’Oceania, combinà el treball de camp amb una gran erudició i la capacitat d’iniciar alguns dels grans debats de la disciplina a través dels 17 llibres que va publicar al llarg de la seva longeva vida. Començant per la seva idea més coneguda de la Societat Opulenta Primitiva (Economia de la Edad de Piedra, 1972) o un dels articles seus més citats, publicat el 1963 a la revista Society and History, “Hombre pobre, hombre rico, gran hombre, jefe: tipos políticos en Melanesia y Polinesia”. Fins arribar a les darreres obres criticant la sociobiologia (Uso y abuso de la biología: una crítica antropológica de la sociobiologia, 1976) o la visió occidental d’una suposada naturalesa humana universal a La ilusión occidental de la naturaleza humana (2011). Sense oblidar la seva aportació fonamental a una antropologia històrica a través del clàssic Islas de historia, del 1976. Actiu fins al darrer moment, la seva darrera obra és del 2017, on conjuntament amb David Graeber va publicar On Kings.

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és 169647414_1877841219044929_7110916945123892415_n-1.jpg

Sahlins va destacar no sols perquè va sacsejar els models dominants del seu temps sinó també per ser un home políticament compromès. És conegut per iniciar els anomenats teach-ins en protesta contra la guerra del Vietnam a la Universitat de Chicago dels anys 60, però el seu compromís pacifista va continuar més tard contra la guerra d’Iraq i en la crítica a les mesures de control establertes als EUA després dels atemptats de l’11 de setembre de 2001.

Figura inacabable, les xarxes socials van plenes de referències a la seva figura aquests dies, com aquesta semblança que n’ha fet David Price: https://www.counterpunch.org/2021/04/09/a-great-tree-has-fallen-the-passing-of-marshall-sahlins/

Just l’endemà de la mort de Sahlins, el 6 d’abril de 2021, ens deixava també un altre important antropòleg estatunidenc Paul Rabinow, a l’edat de 76 anys. Nascut a Florida, el 21 de juny de 1944, va obtenir el seu doctorat en antropologia el 1965, sota la direcció de Clifford Geertz. Va continuar els seus estudis a l’École Pratique des Hautes Études  a París i el 1978 va començar a ensenyar antropologia a la universitat de Califòrnia (Berkeley), on encara continuava com a  professor emèrit d’antropologia. Fou director d’antropologia del Contemporary Research Collaboratory i exdirector de pràctiques humanes del Centre de Recerca en Enginyeria de Biologia Sintètica. Rabinow va ser un antropòleg que també va obrir nous camins per a la investigació antropològica al llarg de la seva vida, confrontat al repte d’inventar i practicar noves formes d’investigació, d’escriptura i de reflexió en l’antropologia i en les ciències humanes en general. Els seus principals estudis, que ell resumeix sota el nom general de “antropologia de la raó” (Essays in the Anthropology of Reason, 1997), se centren en l’anàlisi de la modernitat i els problemes que aquesta planteja en relació al saber i el poder, promovent el que anomenava una antropologia de contemporània (Marking Time: On the Anthropology of the Contemporary, 2007).

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és Paul-Rabinow.jpg

Rabinow és especialment conegut per la seva clara filiació amb el pensament de Foucault (autor amb qui va treballar mentre Foucault es trobava a Berkeley a principis dels anys vuitanta) i a qui va contribuir a difondre en el món anglosaxó amb les seves publicacions i de les edicions antològiques; com The Foucault Reader (1984), Ethics, Subjectivity and Truth, Vol . I de The Essential Works of Michel Foucault 1954-1984 (1997), The Essential Foucault (al costat de Nikolas Rose, 2003). Però fou especialment conegut per la publicació, al 1977, de la seva etnografia Reflexiones sobre un trabajo de campo en Marruecos, un dels primers intents de plantejar les implicacions personals i epistemològiques del treball de camp que obriren la porta a les mirades auto-etnogràfiques que iniciaren l’anomenat postmodernisme i que capgirarien la manera que fins llavors s’havia interpretat el treball etnogràfic. Per saber-ne més: https://www.dailycal.org/2021/04/11/uc-berkeley-professor-emeritus-paul-rabinow-dies-at-age-76/