Temes

mostrar temes

Camps d'interès

MÒDULS D’ANÀLISIS.

Seminari permanent. Espai de reflexió conceptual col·lectiu.

Els mòduls d'anàlisi són sens dubte l'autèntic laboratori d'idees del Grup AAA-EC.ICA. Com a espai de reflexió conceptual s'han programat dins els camps d'interès de recerca del nostre projecte els següents mòduls, aquests mòduls solament són orientatius de les diferents àrees d'anàlisi tant creatiu com antropològic a realitzar, abraçant els principals elements conceptuals dels processos creatius.

OBJECTIUS:

L'objectiu central d'aquests mòduls d’anàlisi estructurats en forma de seminari permanent és el de dotar el nostre grup d'un fons documental propi sobre art i creació en la seva doble vessant empírica i teòrica.
Volem treballar amb el pensament de l'artista i la seva obra, volem saber que pensa com a ésser humà.
Volem conèixer-ho, no per canviar-ho ni manipular-ho, però si per entendre el perquè de la seva obra creativa.
Aquest es un dels elements fonamentals d'anàlisi d'aquest projecte.

FONS DOCUMENTAL:

El fons documental s’estructurarà a partir d'aquests dos eixos:
a. / Documents d'Experimentació Creativa. Realitzats per artistes.
b. / Documents d'Anàlisi Antropològic. Desenvolupats per analistes socials.

METODOLOGIA:

El fons documental s’elaborarà mitjançant el desenvolupament d'uns mòduls d'anàlisi que són independents i a la vegada complementaris entre si. La metodologia que aplicarem per a l'elaboració del fons documental serà qualitativa. Per al desenvolupament d'aquests mòduls el projecte té en compte la col·laboració multidisciplinària d'artistes, artesans, antropòlegs, filòsofs, centres d'art i creació, etc. Volem que sigui un projecte el mes ampli possible de tota la temàtica de l'art i la creació, basat en la realitat empírica de la creació, i extreure conclusions, el nostre objectiu és que l'artista i la seva obra creativa sigui el punt central d'anàlisi d'una manifestació del pensament col·lectiu de la societat, l'art i la creació.

1./ Introducció als MÒDULS D’ANÀLISIS.
(Esquema general)
1.1./ Sobre ANÀLISI ANTROPOLÒGIC.
Sobre l'estudi antropològic de les arts.
1.2./ Sobre PRINCIPIS CONCEPTUALS.
Sobre art i societat. Sobre creació i individu.

2./ Sobre ART i SOCIETAT
2.1./ ARTS PLASTIQUES.
Arts del Dibuix. Arts de la Pintura. Arts de la Escultura.
2.2./ ARTS APLICADES.
Artesania artística. Artesania clàssica. Arts aplicades etnogràfiques.
2.3./ ARTS CONTEMPORÀNIES.
Arts escèniques. Arts visuals. Arts conceptuals.

3./ Sobre CREACIÓ I INDIVIDU.
3.1./ ELS PROCESSOS CREATIUS.
Concepció. Projecció. Execució.
3.2./ PERCEPCIÓ SENSORIAL.
Motivació. Sentits. Percepció.
3.3./ LA CONSTRUCCIÓ DE LA IDEA.
Imaginació. Inspiració. Idea.
3.4./ EL LLENGUATGE DE LA IMATGE.
Símbols. Signes

1./ Introducció als MÒDULS D’ANÀLISIS.
1.1./ Sobre ANÀLISI ANTROPOLÒGIC.
Sobre l'estudi antropològic de les arts.
1.2./ Sobre PRINCIPIS CONCEPTUALS.
Sobre art i societat. Sobre creació i individu.

1.1./ Sobre ANÀLISI ANTROPOLÒGIC.

Sobre l'estudi antropològic de les arts. L'estudi antropològic de les arts és essencialment un anàlisi de les cultures i dels processos socials que les creen, d'acord amb les formes estètiques d 'un grup social específic, en un determinant moment. L’antropòleg, en qualitat de tal, no és crític d'art, el seu interès resideix en el significat de l'art, en la plasmació parcial de la cultura dins del seu propi quadre socicultural, en la percepció del significat d'una peça d'art en i amb el seu ambient social i cultural, considerant que és art tota expressió de la imaginació humana sigui pintura, escultura, música, etc.

Actualment, l'expressió Belles Arts ho tenim cIar, però, ja que fa referència a unes disciplines que ens han donat, a priori, tota una sèrie d'erudits: pintura, escultura, arquitectura, música, poesia, dansa i cinema. Però la polèmica esta servida, Belles Arts no agrada a tothom, així que també es fa servir la definició d'Arts plàstiques.Com no es tracta de polemitzar, ja que el terme Art ja va començar a discutir-se en èpoques de Plató i Aristotil, potser pagarà la pena més anar a concretar més i anar a una definició més propera a l’antropòleg: Tota definició antropològica de l'art ha de ser suficientment amplia, que permeti una comparació transcultural, i a la vegada ha de tenir en compte la concepció particular de l'art d'una determinada cultura.

L'art com a forma de conducta humana o com un conjunt d'estils artístics o sistemes estètics, tan soIs s'entén si es discerneix els principis subjacents a les quals concepcions tal i com han estat enteses pel grup social que el sustenta. L'art d'una societat tan soIs es pot apreciar atenent, per tant, a aquella base conceptual i a l’anàlisi del contingut i el sentit de l' obra en qüestió, i solament el coneixement dels principis d'organització permetrà jutjar si una obra respon als canons reconeguts per la societat en que va ser creada, els quals no poden extrapolar-los d'una cultura a l'altra, ja que els seus membres respectius no reaccionen d 'igual manera davant estímuls idèntics.

Però, així i tot, en la majoria dels ambients socials i culturals, l'art segueix essent considerat, amb freqüència, un "llenguatge" universal. Des d'aquesta perspectiva cal definir l'art com el conjunt de formes culturals resultants de processos creatius amb el moviment, el so, les paraules o els materials; i l’estètica, com el conjunt de modalitats de pensament al respecte. Així doncs no es possible que s'arribi a comprendre l'art d'una altra cultura a menys que s'entengui prèviament el sentit i valor que inclou per a la mateixa.  Quant a l'aspecte material, l'art es relaciona directament amb la producció de béns amb la interacció social i amb l'expressió ideològica pel que s’haurà d'estudiar amb les tècniques pròpies de la investigació tecnològica, sociològica i estètica així com amb les que incideixen sobre la historia i el canvi

1.2./ Sobre PRINCIPIS CONCEPTUALS.

Sobre art i societat. Sobre creació i individu. El nostre camp de treball es mou entre l'individu i la societat, ja que ambdós són indissolubles, no s'entén l'un sense l'altre, interpretem a la societat com un conjunt heterogeni de pensaments on al propi temps existeixen diversos tipus de societats. Sobre els principis conceptuals del projecte, nosaltres creiem que l'art, es gesta en la societat, però es desenvolupa en la ment de l'individu (l'artista), és en aquest punt on volem treballar per que a la vegada es un reflex indirecte de la societat perquè prové d'ella.

La societat i l'individu, aquests són els principals actors de l'art i la creació. Per realitzar diversos treballs de camp amb artistes hem desenvolupat aquestes àrees d’anàlisi conceptual on s'han programat els següents mòduls d’anàlisis per conèixer el perquè de l'art i la creació. En aquests dos camps de recerca es poden englobar els principals elements de l'art i la creació per a la seva anàlisi i comprensió global.

En aquest espai de reflexió multidisciplinària col·lectiva el nostre projecte porta a terme un conjunt d'activitats anomenades genèricament mòduls d’anàlisis, que tenen con a objectiu la recerca multi-disciplinar sobre antropologia, art i experimentació creativa, siguin aquestes de tipus acadèmic, exposicions d'art, de divulgació, social o, fins i tot lúdiques. Els projectes del grup poden ser impulsats des de l’equip de coordinació o per qualsevol membre de l'equip de recerca, normalment des de l’equip de coordinació ens limitem a mantenir un paper de supervisió sobre el desenvolupament del projecte, per tal de que mantinguin un determinat nivell de qualitat i perquè s'ajustin als objectius del grup de recerca.

2./ Sobre ART i SOCIETAT.

La societat com a col·lectiu generador de l'art.
Elements concrets i racionals de l'art.
L'anàlisi s'adreça de la societat a l'individu.

2.1./ ARTS PLASTIQUES.
Arts del Dibuix. Arts de la Pintura. Arts de la Escultura.
2.2./ ARTS APLICADES.
Artesania artística. Artesania clàssica. Arts aplicades etnogràfiques.
2.3./ ARTS CONTEMPORÀNIES.
Arts escèniques. Arts visuals. Arts conceptuals.

Quina funció i relació entre si tenen les arts, les arts aplicades i la creativitat en general en la societat actual. Quin significat té l'art en l'actual cultura de consum. Quins valors aporten a la societat les arts, tot tenint en compte que els valors han canviat al llarg dels segles. Es valora l'art com a manifestació d'uns valors de l'esperit o d’expressió del pensament de l’artista manifestat a través d'elements plàstics i símbols o ja preval el valor material del col·leccionisme i la seva revaloració monetària. L'obra d'art s'ha banalitzat o s'ha socialitzat. Ja és un objecte de consum. Considerem determinats objectes de consum com a una obra d'art.

Volem conèixer l'art en la seva expressió més profunda, volem conèixer la diversitat de pensaments generats per l'art que han conformat les diferents èpoques i societats des de les primeres manifestacions del pensament creatiu de les societats primitives fins a les últimes tendències de l'expressió creativa del gènere humà. La noció d'art encara està avui dia subjecta a profundes polèmiques, atès que la seva definició està oberta a múltiples interpretacions, que varien segons la cultura, l'època, el moviment, o la societat per a la qual el terme és productor d'algun sentit, intentarem discernir sobre les diferents modalitats i interpretacions existents sobre l'art i al propi temps analitzar paral·lelismes existents entre elles. Volem conformar un projecte amb una visó global de l'art i la creació.

2.1./ ARTS PLASTIQUES.

Es sol considerar que amb l'aparició de l'Homo Sapiens, l'art va tenir en principi una funció ritual, màgica o religiosa, però aquesta funció va canviar amb l'evolució de l'ésser humà, adquirint un component estètic i una funció social, pedagògica, mercantil o simplement ornamental. La noció d'art està encara avui dia subjecta a profundes polèmiques, atès que la seva definició està oberta a múltiples interpretacions, que varien segons la cultura, l'època, el moviment, o la societat per a la qual el terme és productor d'algun sentit.

Dins aquest context general dels arts situem avui dia els arts plàstiques que entenem que són representacions de conceptes, emocions i situacions de caràcter humà per mitjà d'elements materials o virtuals que puguin ser percebuts pels sentits (especialment el de la vista). Els factors principals en el desenvolupament d'una obra artística són la matèria, l'espai i el temps, aquests combinats, presenten a l'espectador una situació de la qual ell, o ella, pugueu apropiar-se i interpretar en el seu propi context.

També s'entén a les arts plàstiques com una tipus d'art al mateix nivell que les arts aplicades, les arts escèniques, les arts musicals i les arts visuals. Les arts plàstiques es diferencien de totes aquelles en la seva forma d'expressió, ja que utilitzen matèries flexibles o sòlides, modelades, disposades o modificades de qualsevol altra forma a voluntat per l'artista, sent els principis creatius d'aquests artistes els mateixos perquè emanen de la societat encara que sigui l'individu el que els percep i desenvolupa.

Arts del dibuix.

Malgrat ser la línia una abstracció mental, és, no obstant això l'element fonamental del dibuix. El caràcter d'extrema simplificació figurativa fa del dibuix l'origen de tot procés de plasmació d'idees, pictòriques, escultòriques, plàstiques i per consegüent el fonament en la creació artística, en el dibuix trobem el llenguatge universal de l'ésser humà perquè, sense mediar paraules, podem transmetre idees de manera gràfica especialment en el símbols.

Entenem per dibuix qualsevol representació obtinguda sobre una superfície de la forma i no el color dels objectes (roques, parets, metalls, fustes, paper, llenç, etc.) mitjançant una o diverses línies de contorn.

Estretament lligat al dibuix el gravat és el resultat d'una tècnica d'impressió que consisteix a transferir una imatge dibuixada amb instruments punxants, tallants o mitjançant processos químics en una superfície rígida trucada "matriu" amb la finalitat d'allotjar tinta en les incisions, que després es transfereix per pressió a una altra superfície com paper o tela.

Arts de la pintura.

La pintura és l'expressió d'idees, pensaments i sentiments en el paper, fusta, parets etc. Per a això el pintor necessita una habilitat per pintar i a més una situació en que es basi, és a dir, una motivació, un conflicte, problema, o situació en què aquest es trobi.

Més enllà de tota especulació o tendència la pintura artística, es diferencia de qualsevol altre tipus de tècnica, en que la seva pràctica no correspon necessàriament a una demanda, sinó a la cerca personal d'un missatge visual, que transcendeixi al material usat en sí, emergint darrere de les formes i els colors i les seves tonalitats, un contingut que convidi l'espectador a explorar un camí que es recorre a través de les mans del mateix pintor.

Les tècniques de "pintar" i "dibuixar" poden ser confoses, perquè les eines són les mateixes per a ambdues tasques, però les operacions són diferents, "pintar" incorpora l'aplicació de pigments, generalment aplicats mitjançant un pinzell, que són escampats sobre un llenç; mentre que el dibuix és la delineació en una superfície que generalment és el paper.

Arts de la escultura.

L'escultura és una forma artística que utilitza directament l'espai real, a diferència de la pintura, que crea un espai fictici sobre un plànol. L'escultura al ser tridimensional, ha d'ocupar un espai efectiu, estar en interacció amb el mateix o englobar-lo. Una forma pot ser compacta o sòlida, o estar proveïda de elements que sobresurten que s'introduïxen en el mitjà que l'envolta. Pot ser buida, lineal o foradada, donant accés al seu propi espai intern.

Els tres mètodes bàsics per produir una escultura amb materials en brut són la talla, el modelat i la construcció. La talla i el modelat són els mètodes més antics i la base de les tradicions escultòriques, mentre que la construcció sol en el segle XX ha estat completament explotada i acceptada. El buidat és una quarta tècnica bàsica, però es tracta d'un procés de reproducció i no d'una producció original.

2.2./ ARTS APLICADES.

En l'anàlisi de les arts aplicades l'antropòleg haurà de tenir en compte de què ha diferència de les arts plàstiques on l'obra d'art és una forma d'expressió de l'individu, en les arts aplicades o creacions artesanes aquestes provenen d'una necessitat col·lectiva i reflecteixen en certa manera la societat en què es produeixen.

En certa forma podem entendre que l'artesania clàssica és una forma d'expressió social si be en l’artesania artística s'uneix una forma d'expressió de l'individu creador. Dins el nostre projecte quan mencionem art o artesania ens referim al mateix concepte, atès que l'artista o artesà crea des d'uns mateixos principis si be la finalitat de l'objecte creatiu es diferent.

Artesania artística.

Aquest grup d'especialitats creatives [Orfebreria, Ceràmica, Esmalts, Gravat, etc.], podríem dir que específicament pertany a les arts plàstiques si bé que per les seves especials característiques el tenim classificat dins les arts aplicades. Aquests artistes-artesans promouen una simbiosi entre art i artesania, es mouen entre un concepte artístic durant la seva creació i un concepte artesanal durant la seva execució en el taller i son representatives de l'univers intel·lectual de l'artista..

Al mateix temps volem reivindicar i renovar la vigència del moviment Arts and Crafts (traduïble com arts i oficis). La pretensió de defensar les arts aplicades, i en general les artesanies, va ser el projecte central d´Arts and Crafts, un moviment intel·lectual, artístic i econòmic de principis del segle XX que es va difondre per tot Europa amb influències del socialisme utòpic.

El moviment va reivindicar els valors de les artesanies i els oficis artístics, reivindicant així la primacia de l'ésser humà sobre la màquina, amb la filosofia d'utilitzar la tecnologia industrial al servei de l'home: potenciant la creativitat i l'art davant la producció en sèrie. Avui dia aquests valors continuen tenint plena vigència; enfront del disseny industrial i la massificació de la societat de consum, esta sorgint una nova generació d'artistes-artesans reivindicant aquests conceptes renovats de l'artesania artística.

Artesania clàssica.

L'etimologia de la paraula artesania, deriva de les paraules llatines «artis-manus» que significa: art amb les mans. L'artesania clàssica comprèn, bàsicament, obres i treballs realitzats manualment i amb poca o nul·la intervenció de maquinària, habitualment són objectes decoratius o d'ús comú, per bé que en l'artesania artística contemporània aquestes característiques són diferents.

En aquest espai investigarem amb caràcter documental sobre les arts aplicades i els oficis artístics en general. Estructurarem amb caràcter etnogràfic un arxiu d'artesania clàssica organitzat en fitxers d'especialitats i tècniques. La funció d'aquest arxiu serà la de dotar-nos d'una font d'informació tècnica per a determinades consultes sobre temes molt concrets en relació amb les arts i els oficis artístics, una base de dades bàsica per a desenvolupar projectes antropològics sobre la creació en el seu sentit mes ampli.

Arts aplicades etnogràfiques.

Camp de recerca documental sobre el disseny y formes de treball de les cultures etnogràfiques extingides. L'art i les cultures etnogràfiques han estat i són font d'inspiració per a la creació contemporània. Estructurarem un camp de treball per analitzar i entendre els principis creatius i la construcció artesanal d'aquestes creacions etnogràfiques.

Analitzarem el disseny dels objectes de les denominades societats primitives, cultures amb uns components socials de tipus animista, totemista o xamanista. (Oceania. Austràlia. Àfrica. Alaska. Sibèria, etc.) i analitzarem el elements simbòlics de les màscares, tòtems, fetitxes, tatuatges, etc. També treballarem amb el disseny de les cultures antigues amb una estructura social jerarquitzada (Egipte, Precolombines, Tartessos, Ibers, etc.) en la recerca dels orígens creatius i tecnològics  d'aquells objectes artístics cercant els paral·lelismes existents amb l'artesania actual.

Buscarem la relació subjacent a la creació entre la nostra cultura y la dels nostres avantpassats en la recerca del orígens de la creació. Podrem observar que possiblement no existeix tanta distància com en principi sembla en els aspectes creatius i tècnics.

2.3./ ARTS CONTEMPORÀNIES.

En el terreny artístic han sorgit una sèrie de noves tendències creatives contemporànies no exclusivament de les arts plàstiques, per bé de que també les integren, que cerquen la innovació en el llenguatge artístic; es destaquen per la renovació radical en la forma i el contingut; i exploren la relació entre art i vida amb l'objectiu de reinventar l'art confrontant moviments artístics anteriors sense renunciar a ells. L'art contemporani es veu fortament influenciat per la situació social del moment. És un art que no escapa a la realitat, sinó al contrari, brota d'ella, com una forma de catarsi. La societat, principalment la joventut vol renovar els valors existents i el mostren a través d'uns moviments artístics on l'art es fa participatiu, una de les característiques visibles de les creacions artístiques contemporànies és l'actitud provocadora, al mateix temps que es reivindica el més original, el més lúdic.

Les noves tendències creatives sorgeixen amb diferents fonaments estètics, encara que amb denominadors comuns: a. / Audàcia i alliberament de les formes d'expressió creativa. b. / La lluita per la renovació, procurant l'exercici de la llibertat de l’individu dins la societat. c. / El caràcter experimental i la rapidesa amb què es succeeixen les propostes unes després d'unes altres. Aquestes arts que tenen les seves arrels en el pensament social integren en un mateix concepte creatiu les arts escèniques, les arts musicals, les arts plàstiques i les arts visuals, desafiant els models i valors existents fins al moment.

Arts escèniques.

En les arts escèniques es produeix al costat de les clàssiques representacions de les diverses formes d'expressió amb capacitat d'inscriure's en l'escena, (el teatre, la dansa i la música en general), altres manifestacions que es desenvolupen en diversos tipus d'espais arquitectònics o urbanístics construïts especialment o habilitats ocasionalment per realitzar qualsevol mena d'espectacle en viu mitjançant la participació activa o passiva del públic. Com poden ser els espectacles realitzats al carrer.

Aquestos espais escènics, mantenen per a determinats espectacles una certa disposició clàssica d'àmbits, depenent de la utilització que d'ells es faci, això fa referència a aquelles zones que albergaran els dos elements essencials perquè l'espectacle es produeixi: els actors i el públic. No obstant això, el concepte de quarta paret que els separa, és vulnerat pel les noves formes de representació artística, quedant l'espai escènic integrat per una sola unitat per a actors i espectadors.

Aquestes arts contemporànies, pretenen implicar l'espectador i fer-li prendre consciència de la realitat social de la representació. En aquest aspecte les arts escèniques contemporànies mantenen certs aspectes clàssics de denúncia de la realitat social per fer-li prendre consciència de la mateixa.

Arts visuals.

Els arts visuals es diferencien dels arts plàstiques, en combinar uns altres mitjans, com les arts fotogràfiques, així con també les  arts escèniques, musicals i literàries, junt amb la dansa en el Happening i la Performance en instal·lacions o intervencions. És a dir els arts visuals posseeixen un ventall més ampli i inclusiu de mitjans per a l'elaboració de les obres artístiques, que les arts plàstiques.

Sobre fotografia artística. Dins les arts visuals avui en dia, el llenguatge artístic fotogràfic en sí, té un caràcter molt subjectiu. L'impressionisme en la pintura i la seva consegüent marxa cap al que és abstracte va tenir un gran efecte en la fotografia. Ja avui, la fotografia artística pura és gairebé completament subjectiva i la manipulació de les imatges s'ha convertit en una eina fonamental en la seva expressió artística.

Arts conceptuals.

L'art conceptual, que té els seus fonaments en l'art com a idea, és un moviment artístic en què les idees dins una obra són els elements més importants que el mateix objecte o el sentit pel qual l'obra es va crear. La idea de l'obra preval sobre els seus aspectes formals, i en molts casos la idea és l'obra en sí mateixa, quedant la resolució final de l'obra com mer suport.

L'art conceptual utilitza habitualment materials com la fotografia, mapes i vídeos, a vegades es redueix a un conjunt d'instruccions documentant com crear una obra, però sense arribar a crear-la realment; la idea després de l'art és més important que l'objecte en sí, aquest moviment artístic recalca primordialment la importància del concepte o la idea del procés artístic, restant importància a l'obra d'art en quant objecte material o resultat meritori d'una execució.

3./ Sobre CREACIÓ i INDIVIDU.

L'individu com a element creador de l'art.
Elements abstractes i irracionals de la creació.
L'anàlisi s'adreça des de l'individu a la societat.

3.1./ ELS PROCESSOS CREATIUS.
Concepció. Projecció. Execució.
3.2./ PERCEPCIÓ SENSORIAL.
Motivació. Sentits. Percepció.
3.3./ LA CONSTRUCCIÓ DE LA IDEA.
Imaginació. Inspiració. Idea.
3.4./ EL LLENGUATGE DE LA IMATGE.
Símbols. Signes.

L'individu es l'element fonamental productor de l'art; ell, l'artista crea l'obra d'art, en aquest treball pot expressar mitjançant signes o símbols el seu sentir metafísic sobre la vida i la societat, aquest món imaginari que crea generalment sorgeix des de l'inconscient, encara que la generació d'aquestes imatges s'hagin produït d'una manera conscient, des de la voluntat, observant la societat, aquesta obra de l'artista es un document no escrit sobre la realitat social interpretada per aquest individu.

L' individu percep la realitat social i com artista és el creador de l'art. L'individu com a membre d'aquesta societat, pot incidir a través de la seva obra en el desenvolupament de la societat, tenint sempre en compte que aquest, al propi temps, a estat influït en els seus processos creatius per aquesta societat. Estudiarem la realitat sobre l'artista i els sentits en general, els mecanismes cognitius desenvolupats per l'individu.

Treballarem amb el pensament de l'artista, amb els elements abstractes de la creació, volem saber que pensa com a ésser humà, volem conèixer-ho, no per canviar-ho ni manipular-ho, però si per entendre el perquè de la seva obra creativa. Aquest es un dels elements fonamentals d'anàlisi d'aquest projecte.

3.1./ ELS PROCESSOS CREATIUS.

Concepció - Projecció - Execució. L'acte de crear sembla una característica essencial de l'ésser humà; perquè si alguns animals poden, per exemple construir un niu, un cau o, com els castors, una habitació de veritat, cada un per separat sols pot fer una cosa, i esta basat en l'instint. En canvi l'acte creador és molt més complex, perquè aquest te els seus principis en l'associació d'idees i encara que també comporta una part important d'instint, esta íntimament lligat a la intel·ligència teòrica global. Amb tot, aquest acte de crear és sempre un misteri; ha de ser copartícip del conjunt d'activitats de l'ésser humà, estant vinculat directament amb allò que hi ha en aquest de més profund. Esquema elemental del desenvolupament de la idea: Motivació - Percepció - Imaginació - Inspiració - Idea.

MOTIVACIÓ + Sentits =
PERCEPCIÓ + Atenció + Interès =
IMAGINACIÓ + Concentració + Experimentació =
INSPIRACIÓ + Retentiva =
IDEA

El punt de partida per a una aproximació al pensament creatiu és el principi de la unitat psíquica de la humanitat, la ment té uns mecanismes de producció d'idees que romanen inalterables en el temps passant de generació en generació, els estudis actuals de psicologia han posat al descobert els mecanismes pels quals es regeix la ment durant el procés creador, sintetitzant el procés seguit des que apareix la necessitat (individual o col·lectiva) com causa activadora dels processos creatius fins a la consecució de la idea com punt final de la fase conceptual. Esquema general de desenvolupament del processos creatius:

a./ Fase de concepció:

Aquesta és la fase més difícil i decisiva dels processos creatius ja que assentem les principals bases que posteriorment donaran pas al naixement d'una nova idea. Es desenvolupa a partir d'unes motivacions de l'individu, aquestes necessitats poden provenir de la societat o de l'individu segons el tipus de treball a desenvolupar.

b./ Fase de projecció:

Fase en que la idea plasmada en l'esbós es concreta sobre el plànol a través del disseny,  en aquest espai trobem els preliminars de l'objecte, és en aquest model on es poden apreciar i estudiar les formes i volums a través de l'observació visual. En aquesta etapa intermèdia, comencem a concretar la idea amb la matèria.

c./ Fase d'execució:

En l'última etapa de realització de la idea a través de la matèria en el taller s'arriba a la fase final dels processos creatius. És en aquest espai mental on es conjuguen els conceptes amb els projectes, el concepte es transforma en matèria passant per les diferents etapes de manipulació dels elements, fins que finalment la idea pren cos.

A partir de l'anàlisi d'aquestes tres fases podrem començar a comprendre el perquè creatiu de l'individu i de la seva obra. Aquestes fases són autònomes pera al mateix temps son indissolubles entre si, formen una unitat que es desenvolupa amb major o menor intensitat d'una fase sobre una altra. L'objectiu final és la construcció material de la idea.

3.2./ PERCEPCIÓ SENSORIAL.

Motivació. Sentits. Percepció.

La motivació. Element dinamitzador de la percepció.

La motivació és un element dinamitzador de la percepció, l'ésser humà en sorgir-li unes necessitats automàticament posa en funcionament els mecanismes de percepció sensorial mitjançant els quals reclama informació per cobrir aquesta necessitat, aquest habito normalment és adquirit per persones amb una signatura voluntat tal com deia Schopenhauer (1788-1860) en la seva obra "El món com a voluntat i com representació" 1818, afirmava que el món en la seva totalitat i en la seva essència és voluntat, entenia que la ment i la raó es mouen per perseverança. En psicologia i filosofia, motivació són els estímuls que mouen a la persona a realitzar determinades accions i persistir en elles per a la seva culminació. Aquest terme està relacionat amb voluntat i interès. Motivació, en poques paraules, és la voluntat per fer un esforç, per assolir les metes de l'organització, condicionat per la capacitat de l'esforç per satisfer alguna necessitat personal. És l'impuls que inicia, guia i manté el comportament, fins a assolir la meta o objectiu desitjat.

Els sentits. Motor de la percepció.

Aquesta condició esdevé en persones amb una elevada motivació que són però receptives a aquests missatges dels estímuls remesos pels sentits motors de la percepció dotant-se el propi ser d'una actitud interior creadora de riquesa perceptiva, aquesta sorgeix per una necessitat inconscient que ens mou i ens incita a actuar. Aquesta qualitat és la causa o motiu per la qual efectuem determinades accions o ens movem en una direcció, dotant-nos d'una disposició interior difícil de definir on apareix un estat de tensió personal que ens incita a moure’ns per satisfer aquesta necessitat personal, desenvolupant-se a partir d'aquesta motivació personal una intensa actitud generadora de pensaments positius que afavoreixen una de les bases de la creativitat, l'associació de pensaments, la combinatòria, que té les seves arrels en un il·lustre teòleg Ramon Llul (Mallorca 1235-1315) que va ser un dels primers a estudiar la mecanització de la lògica en el seu "Ars Magne"(1308).

La percepció. Fonament de la idea.

Crear suposa abans de res ser capaç d'obtenir una estructura conceptual nova, estructurar en el nostre cervell un esdeveniment o una mica nou, a partir de la informació que el nostre cervell percep de l'exterior. En la percepció esta el fonament de tota idea. Aquesta definició sintetitza el principi de tot acte creatiu, es desenvolupa partint de la interpretació de les dades que l'inconscient transmet al conscient a través dels estímuls remesos pels òrgans sensorials al cervell i analitzats per aquest amb uns resultats clarament subjectius d'aquestes enviades sensorials.

Des del punt de vista psicològic la P. és l'acte d'organització de les dades sensorials rebuts en el nostre cervell pel qual coneixem la presència d'un objecte exterior, tenim consciència de que aquest objecte existeix en l'espai, dotat d'una certa consistència física i li atribuïm certes qualitats, segons el que sabem del; (la P. indica una operació cognoscitiva, resultat de les dades enviades pels missatges que rebem dels sentits des de l'exterior i que interpretem en el nostre interior. Les coses no són tal com són, són com les percebem. Així distingim les coses tal com són, evidentment no, les coses no es veuen tal com són en si mateixes, es veuen tal com són per a qui les veu; la nostra ment funciona com una totalitat, la informació que rep del cervell des dels sentits, és igual des de tots els punts; la percepció del subjecte, especialment l'atenció i l'interès, motors de la imaginació, en interpretar-los falseja les dades (la realitat) adequant-la al que es vol veure; (exagerant una mica algun psicòleg a arribat a la conclusió de que el que percebem són les nostres pròpies idees.

La interpretació objectiva del fenomen de la P. dóna caràcter a la psicologia de la forma on predomina un component sensorial visual sent els altres sentits complementaris considerant-se la P. com una totalitat; segons aquesta teoria tots els processos del pensament i la P. deuen considerar-se com a unitaris, que poden descompondre's en parts més simples després d'una anàlisi raonada; la P. és un acte mental que es pot educar, es pot desenvolupar amb l'experimentació, en resum es pot considerar un habito adquirit.

3.3./ LA CONSTRUCCIÓ DE LA IDEA.

Imaginació. Inspiració. Idea.

La imaginació. Exercici lliure d’abstracció de la realitat.

En l'artista la imaginació és el primer factor activador de la creativitat, aquesta facultat la podem entendre com una “producció humana d'alguna cosa a partir d'una realitat preexistent", sense que lo produït es trobi en la realitat; com a obres d'art, filosofia, investigació científica, teatre, música, dansa, etc., bàsicament es tracta d'una activitat mental on el individu (artista) crea conceptes.

Els artistes/artesans poden crear des de la seva pròpia utopia (intuïció o inspiració). La imaginació els confereix el poder de penetrar conceptualment en uns espais mentals on no existeix la lògica, on aquesta es resisteix a ser confinada en uns paràmetres preestablerts de la raó. És el lliure exercici d'abstracció de la realitat actual.

La principal funció cognitiva de l'abstracció de la realitat per part de l'artista durant els processos creatius és fer aflorar sistemàticament a la consciència totes les idees amagades en les capes subterrànies del nostre cervell, és obrir les comportes al flux de conceptes inconscients. El despertar de la imaginació ens atorga la facultat de representar-nos mentalment objectes, persones, situacions no presents en la realitat.

La inspiració. Quan s'expressa el subconscient.

La inspiració, pas preliminar de la idea, la podem considerar com un estat de gràcia, és el beneït moment en què, sense previ avís, brollen les idees, quan la qüestió es resol, mitjançant l'associació de conceptes que estaven guardats en el subconscient, és en aquest instant que neix l'obra, l'objecte, aquest “alguna cosa” que abans no existia. La inspiració en la composició artística s'associa a un brot de creativitat irracional i inconscient.

Hem sentit parlar sempre de la inspiració de l'artista, aquesta espurna que genera una explosió de creativitat. Com es produeix? ¿Què el genera? ¿On està la inspiració en el cervell? L'estímul singular i eficaç per a la creació artística o intel·lectual, en el nostre temps, la ciència té suficients mitjans per explicar aquests fenòmens mentals; englobant-los en un diagrama de flux, mostra un encadenament de diferents combinacions funcionals psicològiques que reaccionen en diferenciades etapes.

En l'artista quan la inspiració truca a la porta, quan un es sent “Inspirat” , és a dir, quan les idees sembla que arriben sense esforç, que el treball progressa, que es té la impressió de que l'èxit esta a l'abast de la mà, convé aprofitar al màxim l'aparició d'aquest “alè creador”, recordant que els moments de gràcia són en general breus, i que no cal perdre-ho en l'enlluernament.

Quan apareix la inspiració aquesta cal retenir-la immediatament mitjançant les tècniques de la retentiva, en definitiva l'artista no és un geni al qual li broten les idees per la gràcia de Déu, l'artista és un treballador de l'art el qual pot adquirir el caràcter de “geni de l'art” sols mitjançant el treball, acumulant informació en el cervell per a després en un moment indeterminat se li associïn en el subconscient diversos conceptes independents entre si que hem madurat en el nostre interior i es produeixi el moment de la il·luminació, aquest estat de gràcia que tots els artistes cerquem, “la inspiració”.

La idea. Un acte espontani que sorgeix de l'esperit.

Si bé la creació és un procés cerebral i per tant racional aquest procés té una enorme càrrega de tipus emocional, que en definitiva és la que atorga a un objecte creat l'esperit de l'art, sense aquesta càrrega emocional de l'individu, l'objecte solament tindria valor funcional. Aquest valor sensitiu és irracional i es desenvolupa en el subconscient de l'individu al voltant del qual és on es produeix l'associació de conceptes que, a la vegada, origina la idea de l’objecte.

La idea creadora en termes generals la podem definir amb la següent expressió que és la que realment defineix un fet que sorgeix com a mínim l'esperem i en les situacions més estranyes. "Una cosa que ens succeeix. Mes que una cosa que fem nosaltres", però que s'ha de treballar perquè aparegui. Això és la creació de l'art, és un acte espontani que sorgeix de l'esperit; també podem interpretar que aquest esperit esta localitzat en el subconscient. Importa que ens adonem de que la idea no és un acte deliberat, voluntari, és una cosa que apareix en un moment indeterminat

La idea, apareix com a conseqüència de l'elaboració de múltiples conceptes els quals s'associació en el subconscient i aflora en un moment que no podem preveure quan serà, quan apareix aquesta idea, és de comuna experiència que quan floreixen s'esvaeixen al minut de sorgir si un no s'esforça a retenir-la prestant-los atenció el temps suficient per fixar-les en la memòria, i com punt final sobre aquest concepte podem observar que les idees són una cosa molt preciosa, però que no passen de ser mers conceptes, el més important és treure d'elles algun element concret.

3.4./ EL LLENGUATGE DE LA IMATGE.

Símbols. Signes.

Tots els grups humans tenen un símbol que els representa, els símbols són expressions profundes del sentir de la natura humana, són pictografies amb un significat propi donat per el ésser humà. Han estat presents en tots els temps i les èpoques i evidentment en totes les cultures, i des de la seva primera aparició al costat de les primeres manifestacions de l'art en el paleolític han acompanyat el desenvolupament de la civilització. Van ser creats perquè tothom pogués entendre el que volien expressar els que els van fer (creences en un ésser superior, superioritat jeràrquica, poder...).

El signe ha estat emprat en totes les etapes que componen l’evolució de l’home, és la forma de comunicació, del desenvolupament del llenguatge i dels pictogrames a la dels senyals abstractes. Era el sistema emprat per les societats pre-alfabetitzades. La seva utilitat no és menor que les verbalment alfabetitzades, ens al contrari, és major. En la societat tecnològicament desenvolupada, amb la seva exigència de comprensió immediata, els signes i els símbols  són molt més eficaços per a produir una resposta ràpida. Però hi ha un altre aspecte del simbolisme que és igualment important encara que menys explicito: l'aspecte relacionat amb el nostre món interior, psicològic i espiritual, aquest món s'expressa a través del subconscient. En aquest món interior un símbol pot representar algun profund saber intuïtiu que escapa a l'expressió directa.

Funció dels símbols.

És la de vehicular idees o significats. Mitjançant els símbols, les creences i idees es fan tangibles i s’expressen de manera concreta amb la qual cosa adquireixen una certa resistència i resulten més fàcil de comunicar. A mesura que abandonem una època fonamentada en la cultura escrita i la impremta, per entrar en un entorn dominat per la tecnologia visual i auditiva, les regles bàsiques de la comunicació canviaran. Els símbols i signes serviran en un futur com ho van fer en el passat, generant informació i propagant-la amb intel·ligència i rapidesa.

El símbol sempre s'interpreta des del conscient d'una forma racional; si be tant el simbolisme com la creativitat neixen d'un procés inconscient i irracional. Tant els signes com els símbols transmeten idees en les cultures. La lectura i posterior interpretació i transformació d'aquesta imatge en símbol ho realitza la societat quan li atorga uns valors pel que fa a la seva semblança real o conceptual d'alguna cosa que l'enteniment percep que existeix. Els símbols es poden composar d’informació realista, extretes de l’entorn, fàcil de reconèixer, o també per formes, tons, colors, textures, etc., elements  visuals bàsics que no guarden cap semblança amb els objectes de l’entorn natural. No posseeixen cap significat excepte el que se’ls assigni.

En conclusió, mitjançant els símbols l’home expressa els seus pensaments i ideals més íntims, i es fan servir d’ells per integrar les seves accions i emocions. Al mateix temps, els símbols són mitjans dels que es fa servir per emmagatzemar i transmetre els seus valors de generació en generació.

Sobre la lectura de la imatge.

Un dels principals elements que s'ha de tenir en compte serà que els artistes s'expressen a través del llenguatge de la imatge. Entenent aquesta imatge, aquesta obra d'art, aquest objecte artesanal dissenyat amb rigor creatiu, com un document no escrit en el qual està dipositat tot el procés conceptual que l'artista, conscientment o inconscient, ha generat. L'artista crea l'obra d'art, en aquesta creació pot expressar, mitjançant signes o símbols, el seu sentir metafísic mes profund sobre la vida i la societat. Aquest món imaginari que crea, habitualment es genera d'una forma irracional en el inconscient de l'artista. El seu origen és purament emocional o/i visceral i s'expressa mitjançant imatges.

L'obra d'art neix per unes motivacions estrictament personals de l'artista  i les expressa a traves d'imatges a les quals els i atorga un significa, qualsevol obra d'art abans de néixer és sols un concepte al què l'artista li dóna cos. Mitjançant l’anàlisi del corpus iconogràfic de l'artista podrem començar a percebre el significat del concepte creatiu que l'individu a desenvolupat. Per a entendre a l'artista, primerament hem de llegir i desxifrar el llenguatge de l'obra creativa, cal analitzar amb deteniment les imatges o conceptes mitjançant el qual l'artista s'expressa, observar els símbols i signes que conté la obra creativa i examinar-los amb el conjunt de l'obra. Dintre esta la resposta a la pregunta de ¿Perquè crea l'artista?. A les hores podrem començar a entendre les seves reflexions mes intimes sobre la vida, podrem comprendre aquest pensament gestat en el mes íntim del ser humà.

BREUS REFLEXIONS FINALS SOBRE ELS MÒDULS D’ANÀLISIS:

El projecte es resumeix en la recerca de la relació existent entre els binomis:

SOCIETAT-ART / INDIVIDU-CREACIÓ.

LA SOCIETAT, COL·LECTIU GENERADOR DE L'ART.
L'INDIVIDU, ELEMENT CREADOR DE L'ART.

Així podrem observar com a partir del principi de la unitat psíquica de la humanitat, l'individu (l'artista) s'expressa mitjançant la creació de l'art i de que el llenguatge (l'idioma) que utilitza són les diferents formes d'expressió del mateix, pintura, escultura, orfebreria, fotografia, teatre, literatura, pensament, etc.

Al propi temps  podrem interpretar sobre si els principis creatius dels artistes són els mateixos per a tots els artistes perquè aquests provenen de la societat.

I finalment.

¿REALMENT ES LA SOCIETAT LA QUE S'EXPRESSA A TRAVÉS DE L'ART, O ÉS L'INDIVIDU EL QUE EXPRESSA MITJANÇANT L'ART LES SEVES CONVICCIONS SOBRE LA VIDA?.

Temes: antropologia Art

RSS