Jornades Territoris de la Teràpia

Data: 26/03/2008 17:00 al 28/03/2008 17:00

Organitza: Associació Antropologies, Grup Exclusió i Control Socials (GRECS), UB, Oficina Social d’Antropología i Presó

PROGRAMA

Dimecres 26 de març, 17h

Xerrada

Context actual de les Institucions de socialització. No-persones, exclusió social i procesos de patologització
Alessandro Dal Lago, Professor de la Facultà di Scienze della Formazione, Università degli Studi de Genova
Iñaki Rivera, Professor del Departament de Dret Penal i Ciències Penals, UB
Dario Malventi i Álvaro Garreaud, membres del Grup de Recerca en Exclusió i Control Socials (GRECS), UB

Aula 410, Facultat del Raval, c/Montalegre, 6
 
Dijous 27 de març, 20h

Trobades d'Espai en Blanc

Las Presons terapèutiques

Bar Horiginal, Plaça dels Àngels, c/ Ferlandina, 29

Divendres 28 de març, 11h

Xerrada

Coversa sobre experiències de recerca en el sistema penitenciari

Oficina Social d’Antropología i Presó

Aula 410, Facultat del Raval, c/Montalegre, 6

Divendres 28 de març, 17h

Xerrada

Institucions, pràctiques i discursos

Maria Inés Massot, Professora de la Facultat de Pedagogia, UB

Manuel Baldiz, Psicoanalista i psiquiatra

Guillermo Rendueles, Psiquiatra i assagista

Gerard Horta, membre del GRECS i poeta

Colectivo Radio Nikosia.

 Divendres 28 de març, 22.00h

Projecció de documental

ANTROPOFÍLIA

Radiografia de Carabanchel

La Reina d’Àfrica, c/Bolívar 10, Vallcarca

Diumenge 30 de març, 17-19h

Emisió a Contrabanda FM 91,4

 Rizoma Malinowski <http://www.antropologies.org/rizoma>

Programa especial sobre la teràpia amb convidats de les jornades

La transformació estructural que avui afecta els espais i institucions de la nostra societat planteja un conjunt de problemes urgents d’ésser abordats des d’una perspectiva crítica. Però aquesta perspectiva no existeix com un saber ja elaborat, s’ha de construir, si cap, crear-la, de contemporàniament. En el context d’una creixent indeterminació entre els espais interns i externs de la vida individual i col·lectiva, s’està generant una nova praxis de la legitimització sobre els llocs, el territori, la població, la societat, les espècies, la vida. Una àmplia gamma de pràctiques de poder que es fixen, de manera selectiva i diferenciada, però implicada en el simbòlic, l’imaginari i el corporal, en els seus quefers quotidians i en els dispositius institucionals.

L'aclaparadora capacitat d’absorció i de mobilització que defineix l’actual fase capitalista no produeix un món pacificat, ans al contrari, coexisteix, en la pràctica, amb greus exclusions, amb asimetries socials i antropològiques, amb processos d’extermini físic, amb odis morals i simbòlics camuflats en discursos sobre la multiplicitat i la tolerància.

A través d’aquestes “jornades” intentem introduir un saber més específic sobre aquests grans problemes, per això proposem compartir i debatre investigacions i experiències en acte, abans que les mateixes hagin estat formalitzades per conceptes reconeguts. Per això volem posar al centre del debat al poder terapèutic en tant que pràctica de govern que comença a distribuir-se en diversos àmbits de la nostra societat: el subjecte, la família, el grupal i institucional, en el polític i en el moral. Intentem cartografiar aquesta distribució en diferents institucions i territoris: família, escola, presó, ciutat; seguir-la en la gestió local dels conflictes i en la producció de consensos i representacions. Proposem un punt de partida: les presons, perquè d’allà el poder terapèutic emergeix avui en dia com l’alternativa, com una forma de governabilitat acceptable que conjura el poder de la força.

Precisament en aquest límit de la nostra societat, la reforma terapèutica de les presons, mostra un prototipus de noves formes de legitimització i de control social. Tot i això, aquest poder no només es manifesta en les institucions penitenciàries, sinó que és palès un lliscament, una transversalitat que expandeix les pràctiques i racionalitats terapèutiques cap a l’escola, la ciutat, l’empresa, la televisió.

Quines pràctiques s’inclouen en aquest model de governabilitat? Quina extensió demostren les seves retòriques en les diferents instàncies socials? Representa la teràpia una forma emergent de control social o renova les forces des de les institucions clàssiques de les quals prové?

Quines formes de resistència se’ns concedeixen en aquest context hiperregulat?