Presentació: Objectius del grup
La contemporània presència de l'islam de Catalunya es perllonga, al menys, des de la meitat de la dècada dels anys 70, en que es varen obrir els primers oratoris musulmans a Barcelona. Des de llavors fins ara (amb una presència força estesa sobre el territori català, comptabilitzant avui en dia uns 170-180 oratoris), el conjunt de les expressions religioses vinculades amb el culte musulmà ha atret una atenció moderada per part dels científics socials. D'una manera prevalent, s'han desenvolupat recerques que adoptaven una orientació clarament descriptiva i sociogràfica, que tenia com a principal objectiu la identificació d'aquesta presència sobre el territori. La implantació de l'islam, malgrat la presència històrica d'altres cultes religiosos minoritaris, també ha estat intepretada com l'indicador més evident de la transformació del panorama religiós a Catalunya, reforçant encara més el component exogen en la comprensió de la pluralització religiosa del país.
Per altra banda, les respostes reactives d'una part de la societat catalana davant de la implantació dels oratoris del culte musulmà han generat un nivell de conflictivitat social en un nombre suficient de municipis com per tal que aquesta presència comenci a ser considerada en l'agenda política catalana. Tanmateix, aquelles presències en l'espai públic de simbologies islàmiques (a més de l'obertura d'espais de culte, els usos vestimentaris, o determinades demandes de caire religiós), han provocat diferents debats que han contribuït encara més a reforçar l'argument de l'encaix conflictiu d'aquests col.lectius en la societat catalana. En aquest context, els investigadors socials només han rebut encàrrecs de recerca respecte a aquelles qüestions que figuraven en les agendes polítiques i mediàtiques.
La construcció de l'islam de Catalunya com a objecte d'anàlisi científica resta incompleta, donat que les prioritats de la recerca han estat definides en base a criteris no acadèmics. Totes aquelles expressions religioses islàmiques elaborades a nivell individual o compartides col·lectivament, i que públicament se situen en un discret segon pla fora de l'atenció mediàtica i política, segueixen esperant una anàlisi científica capaç de mostrar la manera en què la vivència religiosa és redefinida en context migratori.
Coordinació
Marta Alonso Cabré
email: malonsca11@hotmail.com