Presentació

L’any 1999 es constitueix al si de l’ICA el Grup de Treball Etnografia dels Espais Públics (GTE-EP), amb la finalitat de dur a terme recerques i formalitzacions creatives a propòsit de la sociabilitat de carrer a Catalunya. L'activitat del GTE-EP apareix articulada amb la d'un grup de recerca consolidat de la Universitat de Barcelona, el GRECS, Grup de Recerca en Exclusió i Control Socials (http://www.ub.edu/grecs).

Com a grup de recerca de l’ICA, Etnografia dels Espais Públics ha treballat amb un èmfasi especial en les apropiacions col·lectives d’índole civil a les darreres dècades, sobretot les produïdes sota la dictadura franquista. Per atendre aquest àmbit de treball, el Grup va obtenir del Departament de Cultura un  ajut per portar a cap una recerca de dos anys sobre les apropiacions col·lectives de l’espai públic a Barcelona, amb una atenció particular envers les de caire vindicatiu durant el període franquista. L’objectiu d’aquesta recerca –el títol de la qual va ser Carrer, festa i revolta. Els usos simbòlics de l’espai públic a Barcelona (1951-2000)– consistí a fer créixer els fons documentals i teòrics de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya, dependent del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional de Catalunya. D’aquesta recerca en van resultar diverses intervencions en congressos i simposis nacionals i internacionals, així com també diverses publicacions en revistes especialitzades i els llibres M. Delgado, ed., Carrer festa i revolta. Els usos simbòlics de l’espai públic a Barcelona (1939-1977) (Departament de Cultura, Barcelona, 2003) i R. Adams, A. Antebi i P. González, ed., Cops de gent. Crònica gràfica de les mobilitzacions ciutadanes a Barcelona (1890-2003) (Viena, Barcelona, 2007).

Altres recerques per l’Inventari del Patrimoni Etnològic ja entregades han estat: “Els usos espacials del recinte del Fòrum” (2005-2006; publicat com G. Horta, L’espai clos, Edicions de 1984, Barcelona, 2006); “Anàlisi d’un procés social dramàtic”, i “Paisatges urbans – Paisatges humans: Vivències del canvi urbà a Barcelona” (2000-2004); “La producció d’allò públic. El discurs de la ciutadania i les pràctiques urbanes a la Rambla del Raval de Barcelona” (2005-2006; publicat com G. Horta, Rambla del Raval, Montesinos, Barcelona, 2008); “Les festes alternatives i els dilemes de la tradició” (2004-2007; publicat com A. Pujol i A. Antebi, eds., Follies d’anada i tornada. Aproximació etnohistòrica al Carnestoltes de Barcelona (Departament de Cultura, Barcelona, 2007); “Destrucció i reconstrucció d’un espai urbà: Recerca etnogràfica exploratòria al barri barceloní de Vallcarca” (2008-2010).

El grup de treball també va obtenir un ajut de l’Institut de les Dones de la Generalitat de Catalunya per a desenvolupar el projecte “Dones del carrer. Immigració, prostitució i canvi urbanístic a Barcelona” (2007-2009).

El GTE-EP ha obtingut dues subvencions consecutives del Departament de Relacions Institucionals i Participació per realitzar el projecte de recerca “Lluites secretes. La cultura de la clandestinitat a la Catalunya franquista (1939-1975)”, en el marc del Programa per al Memorial Democràtic. Resultat d’aquesta recerca han estat el llibre de M. Delgado, J. Padullés i G. Horta, eds., Lluites secretes. Testimonis de la clandestinitat a Catalunya (Universitat de Barcelona, Barcelona, 2012).

En aquest mateix àmbit el GTE-EP es troba desenvolupant en l’actualitat el projecte de recerca “Resistencia antifranquista y espacio público. Barcelona, 1939-1977” (2011-2013), concedit pel Ministerio de la Presidencia del govern espanyol, en el marc del seu programa d’Ayudas para la Recuperación de la Memoria Histórica.

L’Ajuntament de Barcelona va encarregar-li al GTE-EP l’any 2009 la coordinació de la totalitat de les activitats commemoratives del centenari de la Setmana Tràgica de 1909, que incloïa set exposicions, vuit itineraris, tres cicles de conferències i dos llibres. A  aquest marc, el Grup va contribuir directament amb l’organització d’un cicle de conferències al Palau de la Virreina sota l’epígraf “Setmana Tràgica, roja i gloriosa”, la primavera de 2009 i la publicació del llibre d’A. Antebi i P. González, eds., Tràgica, roja i gloriosa. Una setmana de 1909 (Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 2009). 

Una de les temàtiques en les que més ha insistit la tasca recercadora  i de difusió del GTE-EP és la de les relacions entre creació artística i espai públic. En aquest àmbit, el Grup organitza cada primer dijous de mes, i des de l’any 2002, unes trobades titulades genèricament Escopofília, consagrades de manera monogràfica a il·lustrar com el cinema ha vingut representant la vida urbana.

L’any 2006 el GTE-EP va formar part de l’equip que, sota la direcció de l’artista Pedro G. Romero va muntar l’exposició “La ciutat buida”, a la Fundació Tàpies, que va merèixer el Premi Ciutat de Barcelona d’Arts Plàstiques d’aquell any.

El mateix interès per fer palesa la imbricació entre art i ciutat és el que ha inspirat la realització de dues edicions consecutives del Festival Lilliput, comissariades per Patricia Ciriani, un exercici de combinació d’especulació formal i vindicació social dels quioscs d’escala de Barcelona, que ha implicat la col·laboració entre artistes i antropòlegs especialitzats en patrimoni cultural urbà. El Festival va tenir com a escenari el districte de Ciutat Vella de Barcelona els anys 2009 i 2010 i va comptar amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat i, després, del ConCA.

En aquesta mateixa línia de procurar assajos de formalització artística de raonaments propis de l’antropologia urbana i l’antropologia de l’art, sobre tot pel que fa a la relació entre creació artística i vida social i entre institucions artístiques i context urbà, el GTE-EP te actualment en marxa el Projecte LIMEN, del que l’any 2011 va conèixer la seva primera edició, LIMEN. EL CENTRE D’ART COM A INSTITUCIÓ TOTAL, comissariat per Manuel Delgado i Andrea Corachán, sobre les relacions entre contenidors d’art i cultura i l’escenari urbà en el qual s’ubiquen. La iniciativa va consistir en un cicle de conferencies al Campus Raval de la Universitat de Barcelona i en una mostra de fotomuntatges exposats simultàniament a deu institucions d’art i de cultural del país: la Fundació Antoni Tàpies, el Museu d’Art Contemporani de Barcelona, Arts Santa Mònica, els CaixaForum Barcelona, Girona, Lleida, Palma i Tarragona, Can Xalant Centre d’Art i Pensament Contemporani i AcVic Centre d’Arts Contemporànies.

La presentació de les diferents recerques en curs, tant les col·lectives com les desenvolupades individualment pels seus membres, tenen lloc amb periodicitat mensual en forma d’un seminari permanent. Des de l’any 2006, el GTE-EP organitza anualment el Simposi Antropologia dels Carrers a les instal·lacions del Campus Raval de la Universitat de Barcelona, un espai per a l’exposició i debat de recerques a propòsit de les formes específiques de vida social que es desenvolupen a l’espai públic.

Coordinador

Marco Luca Stanchieri  gteep.ica@gmail.com

Activitats relacionades