Presentació

Proposem l’Antropologia de la Vida Animal per estudiar les relacions que establim amb els altres animals, en especial els domesticats, així com les relacions que els animals estableixen amb els animals humans. Des d’aquesta mirada bidireccional i amplia, que s’inscriu també en el veganisme i en considerar els Drets Animals equiparables als Drets Humans, és pertinent investigar la domesticació des d’una perspectiva antropològica, biològica, històrica i ètica.

La perspectiva que prenem s’inclou dins de l’etnozoologia, una subdisciplina de l’antropologia que, iniciada a principis del segle passat als Estats Units, va ser definida com la zoologia narrada pels indígenes d’una regió particular. L’etnozoologia en l’actualitat pot ser definida com un estudi transdisciplinar sobre les creences, els sentiments, els comportaments i les relacions entres les poblacions humanes i els altres animals que inclouen els ecosistemes, també els urbans.

L’etnozoologia tracta del lloc que ocupen els animals a cada cultura i de la lògica que governa les relacions que s’estableixen. Volem afegir, a aquest coneixement, la necessitat ètica de contribuir a millorar les vides dels éssers amb els que compartim la vida en el planeta. Per aquest motiu, el focus d’interès dels estudis que iniciem es dirigeixen al reconeixement de l’animal no humà com l’Altre, una alteritat que té un significat que ens configura, constitueix i acompanya de diverses formes.

El poder humà impacta en les vides dels altres animals de diferents maneres. Les relacions de poder, violència i dominació han guiat i configurat vinculacions i situacions de profunda desigualtat amb els animals no humans. Des d’aquesta lògica es pot establir el punt de partida de la relació entre el feminisme, com a moviment d’alliberació de les dones, i el moviment d’alliberació dels animals. Ambdós tipus d’opressió mantenen punts en comú, vinculats amb la forma dicotòmica d’entendre les relacions entre la naturalesa i la cultura, i el conseqüent desplegament de les relacions jeràrquiques que es produeixen i que ordenen els diferents mons culturals.

Els animals domèstics, sobre tots els industrials, són entesos i descrits com objectes passius i béns d’ús i consum, modelats per l’ésser humà, mentre que les espècies anomenades “de companyia”, sovint són antropomorfitzades i subjectes a la vida dels afectes i desafectes particulars. S’ha considerat que aquests animals són éssers que es regeixen per la seva constitució genètica i no pels fets que esdevenen en la seva experiència quotidiana. En general, els animals domèstics són entesos com éssers aïllats, individuals, sense experiència biogràfica ni relacions socials amb altres membres de la seva espècie. No han estat considerats ni éssers culturals ni socials, ni amb un sentit biogràfic particular, llevat d’alguns casos molt especials en la literatura.

Els altres animals tenen experiència individual i col·lectiva, com a individus i éssers socials que són. I és que el reconeixement de la continuïtat entre humans i els altres animals, produeix un temor a l’antropomorfisme. Aquest temor cada vegada va sent menor i des dels primers anys del segle XXI, la filosofia, l’antropologia, la biologia i el dret, entre d’altres disciplines, comencen a mirar els animals no humans sota el focus d’una nova sensibilitat que considera les seves capacitats, necessitats, sensibilitat i drets. Des de l’Antropologia de la Vida Animal. Grups d’estudis d’etnozoologia, ens preguntem com són les relacions que mantenim amb els altres animals i què en sabem.

Objectius

- Produir un corpus de coneixements per introduir dins la disciplina de l’antropologia la qüestió dels animals no humans des d’una visió no antropocèntrica.

- Produir un espai de reflexió interdisciplinar entorn als usos dels animals considerant el sofriment que en deriva, des d’una perspectiva ètica i dels Drets dels Animals.

-Conèixer i analitzar les relacions que es mantenen amb els altres animals: socials, familiars, afectives, protecció, econòmiques, rituals, etc.

- Aprofundir en el coneixement de la condició humana a través del coneixement dels altres animals.

- Crear un arxiu de dades etnogràfiques sobre el paper del altres animals en diferents cultures.

- Potenciar la participació d’antropòlogues/s en l’estudi de les relacions que s’estableixen amb els animals no humans.

- Investigar l’explotació de les dones i l’explotació dels animals com a part del mateix sistema d’opressió.

- Revisar la història de la implicació del feminisme en la causa animalista.

- Investigar les perspectives teòrico-pràctiques que vinculen el moviment feminista i el moviment animalista.

Metodologia d’actuació

- Difondre l’existència del grup i promoure la participació.

- Desenvolupar propostes i projectes de recerca.

- Realitzar reunions mensuals del grup.

- Impulsar l’autoformació.

Activitats

- Presentació del grup i proposta de participació i implicació.

- Realització de jornades, seminaris, congressos.

Alguns del temes:

- Els altres animals i societat; domesticació; Drets Animals i feminisme; ritual i sacrifici; animals no humans i art, mites, contes; història dels animals; moviment animalista; teràpia amb animals; síndrome de Noè; proteccionisme; animals de família o convivents; nous animals “de companyia” (NAC); animals del carrer; festes populars amb animals; tauromàquia; correbous; tècniques cinegètiques; vegetarianisme; veganisme; escorxadors; producció càrnica; criadors d’animals; tècniques de criança tradicionals, zootècnica, etc.

Coordinadora del Grup:

Mara Martínez Morant
maramartinezmorant@cgtrabajosocial.com
grupava269@gmail.com

Arxius relacionats:
Statement ANTROPOLOGIA DE LA VIDA ANIMAL.pdf (365Kb)