El procés de secularització a Occident ha anat acompanyat d’un procés encara no conclòs de “descanibalització”. No ha de sorprendre que formes religioses dominants com el catolicisme situïn la devoració de déus i persones com el nucli de la creença en la fe que propugnen: l’adoració d’imatges i la veneració de relíquies prenen sentit en un context històric en què el catolicisme apareix vinculat a les consecucions més macabres de l’esperit europeu. Més enllà dels escarafalls mediàtics esdevinguts recentment a causa del succés encarnat per Armin Meiwes, “el caníbal de Rotenburg”, Occident participa i perpetua quotidianament la ingestió simbòlica del cos i la sang de Jesucrist. Els protagonistes d’aquest ritus en són els fidels catòlics, que a través de l’Eucaristia esdevenen d’una manera periòdica veritables actors socials imbuïts de profunds continguts caníbals. L’article recull i proposa la reflexió i la comprensió antropològiques entorn d’aquesta pràctica simbòlicament antropofàgica.